Declaració del Quebec

L’Assemblea de Delegats del 81è Congrés del PEN Internacional celebrat el mes d’octubre de 2015, va decidir aprovar la Declaració del Quebec sobre la traducció literària i els traductors, promoguda pel Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional a iniciativa del PEN Quebequès.

La Declaració del Quebec es basa en els principis que es van exposar en una sèrie de documents, entre els quals trobem el Conveni de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques (1886-1979), la Convenció universal dels drets d’autor (1952) i la Recomanació sobre la protecció jurídica dels traductors i les traduccions i sobre els mitjans pràctics per a millorar la situació dels traductors (1976). Louis Jolicoeur, professor de la Universitat de Laval del Quebec; Sherry Simon, professor de la Universitat Concòrdia del Quebec, i Émile Martel, president del PEN Quebequès, van ser els encarregats de redactar l’esborrany inicial de la Declaració, amb contribucions d’Esther Allen, del Baruch College de la Universitat de Columbia de Nova York, de Hugh Hazelton, de la Universitat Concòrdia de Montreal, i de Fabio Scotto, de la Universitat de Bèrgam.

L’esborrany inicial es va enviar als centres PEN que formen part del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, presidit per Simona Škrabec. Els seus representants van tenir l’oportunitat de discutir tots els aspectes de la declaració abans de posar en comú un text definitiu en francès, anglès i castellà en les dues darreres trobades del comitè. La primera es va celebrar a Barcelona l’abril de 2015, mentre que la segona va tenir lloc durant el 81è Congrés del PEN, l’octubre de 2015. Més de cinquanta delegats de tot el món van participar en el debat, oferint coneixements profunds de les realitats literàries i lingüístiques dels països i regions als quals pertanyen.

El resultat d’aquest ampli procés de consulta va ser un text que contenia un total de sis punts dels principis i objectius que el PEN Internacional té la intenció de promoure en l’àmbit de la traducció literària. Aquests principis inclouen la rellevància de la traducció com a promotora de la dignitat de totes les cultures i llengües, la necessitat que les condicions requerides per portar a terme aquesta activitat rebin més atenció i, sobretot, la importància de defensar aquells qui fan la comunicació possible: els traductors literaris.

La Declaració del Quebec es va aprovar per unanimitat a l’Assemblea Internacional del PEN el 15 d’octubre de 2015. Els textos, en francès, anglès i castellà, es van considerar tots ells textos originals i tota la resta de traduccions són el resultat de la feina realitzada pels centres PEN i els seus col·laboradors. El nostre objectiu és que la Declaració es pugui llegir en el màxim nombre de llengües possible, i esperem que les altres institucions i organitzacions adoptin els seus principis i ens ajudin a defensar-los i divulgar-los. La Declaració del Quebec forma part de l’extensa estratègia del PEN Internacional de promoure la creativitat literària i la col·laboració entre cultures. Podeu consultar-ne totes les traduccions a la web del PEN Internacional.

La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Visat, ha dedicat el seu número 20 íntegrament a l’ofici de la traducció literària. Aquest número, que celebra els deu anys de la publicació, compta amb més de quaranta articles com a reflexió a l’entorn de la Declaració del Quebec.

Traducció d’Ivan Monleón

Declaració de Quebec sobre la traducció literària i el traductor

1. La traducció és un art que demana passió. En promoure valors d’obertura, la traducció és un element que fomenta el diàleg entre cultures i permet aspirar a allò universal. És una garantia de pau i de llibertat, així com una defensa contra la injustícia, la intolerància i la censura.
2. Per a la traducció no totes les cultures són iguals. Algunes cultures tradueixen per elecció, d’altres per obligació. La traducció assegura la defensa i pervivència de les llengües i de les cultures.
3. El traductor manté tot el respecte pels autors i els textos originals. Creador de ple dret, no busca només reproduir els textos, sinó engrandir el patrimoni literari universal i difondre’l pertot. Més que simple missatger, el traductor transmet la veu dels escriptors, sense perdre la pròpia. Defensor de la diversitat lingüística i cultural, manté un compromís especial amb els autors, els estils i els grups marginats.
4. Els drets del traductor han d’estar protegits. Els organismes governamentals, les editorials, els mitjans de comunicació, els empresaris han de reconèixer i fer constar clarament el nom del traductor, respectar el seu estatus i les seves necessitats, li han d’assegurar uns honoraris justos i unes condicions de treball dignes, independentment del suport emprat, ja sigui paper, digital, àudio o vídeo.
5. La integritat física i la llibertat d’expressió del traductor han d’estar sempre garantides.
6. Com a creador amb coneixements i habilitats específiques, el traductor ha de ser respectat i consultat en tot allò que afecti la seva feina. Les traduccions pertanyen als seus autors.

Traducció de Carme Arenas