Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Joan Oliver i Sallarès
1973 - 1976
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
1979 - 1983
Dolors Oller i Rovira
2001 - 2010
Fou una persona decidida, activa, que havia demostrat la seva versatilitat per enfocar activitats molt diverses. Molt a propòsit, doncs, per dirigir el PEN en aquesta etapa de consolidació i d’expansió. La seva activitat literària més productiva fou la narrativa: El gust de la pols (1962, 1986), La pluja als vidres (1963), Un lloc entre els morts (1967 i altres edicions), Feliçment jo sóc una dona (1969 i altres edicions). Però a partir de 1959 tingué un paper destacat en el teatre: n’escriví, en representà i en dirigí. Destaquem-hi Vent de garbí i una mica de por (estrenada el 1965), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (estrenada el 1970), L’ombra de l’escorpí (estrenada el 1971). Completen la seva biografia, l’escriptura de narrativa breu i d’assaig, la traducció i la dedicació política i cultural en sentit ampli.
Durant la presidència de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918 – 1991). el PEN començà a viure una etapa de relativa normalitat, que es va aprofitar per consolidar la seva organització interna i la relació amb altres literatures. Destaquen les tasques relatives a les traduccions del català a altres llengües i viceversa, especialment amb els centres eslovè i neerlandès. Aquest fet portà com a conseqüència la celebració d’altres activitats, com visites mútues, exposicions, conferències.
Les tasques del PEN a vegades consisteixen en actuacions de caire polític, per exemple la informació i la denúncia de censura, detencions, acusacions i atacs sigui a la llibertat d’expressió o directament a escriptors i a altres intel·lectuals, o bé contra fets discriminatoris de la nostra llengua i cultura.
En coexistència amb això dit anteriorment, el PEN Català organitza actes culturals i homenatges o hi participa, sigui a la Ciutat de Palma, a Perpinyà o Sitges.
Destaca en gran manera el contacte de membres del PEN Català amb altres centres de tot el món, com és ara Bled (Eslovènia), Rio de Janeiro, Sofia, Londres, Copenhaguen, París, etc. A més, la presidenta proposa Salvador Espriu per al premi Nobel.
Pel que fa a les condicions materials, el PEN aconsegueix tenir una seu al cinquè pis de l’Ateneu Barcelonès.