Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Àngels Gregori
2018 - 2022
Josep M. López-Picó
1922
Carles Riba i Bracons
1928 -1934 i 1939 - 1959
El primer president, i alhora cofundador del PEN Català, fou Josep M. López Picó (Sarrià 1856 – Barcelona 1959), un incansable i conegut activista social i cultural, periodista i poeta, deixeble de Josep Carner i mestre de Carles Riba. López-Picó ja havia cofundat la publicació La Revista, col·laborava en d’altres altres revistes i havia publicat almenys vuit llibres de poemes, entre els quals, Poemes del port (1911), Epigramata (1915) L’ofrena (1915), Cants i al·legories (1917), El meu pare i jo (1920), i el recull d’articles i epistolaris Moralitats i pretextos (1917).
López-Picó, el 19 d’abril de 1922 va reunir, en un sopar a l’hotel Ritz de Barcelona, un reduït grup d’intel·lectuals, entre els quals Joan Crexells, Josep M Batista i Roca i Josep Millàs-Raurell. També s’hi trobava al professor John Langdon-Davies, que preparava la traducció a l’anglès d’una antologia de poetes catalans. Aquest grup es va constituir en junta gestora, amb la intenció de fundar la branca catalana del PEN Club i Josep Millàs-Raurell n’ocupà la secretaria fins el 1939.
La iniciativa fou ben prematura. Només feia sis mesos que Catharine Amy Dawson Scott havia reunit per primera vegada el PEN Club anglès. I en feia dos que s’havia constituït el PEN Internacional, el qual va llançar una lletra de convit a totes les literatures del món perquè fessin el mateix.
Després de la creació del PEN Club anglès, el mateix mes, es constituí, el PEN francès. I, en tercer lloc, el català. Això fa patent la mentalitat universalista i actualitzada dels intel·lectuals de la nostra cultura.
Entre les activitats de la Junta gestora hi ha, uns dies després, el 5 de maig, el dinar en què van convidar el poeta i novel·lista Jules Romains, que impartia un cicle de conferències a l’Institut Francès de Barcelona i que havia publicat un article sobre literatura catalana.