Pel que fa al nou president, Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899 – Barcelona 1896), és escollit en la línia dels anteriors: un gran escriptor i una persona compromesa amb el seu temps i el seu país. Insubornable en la seva lluita antifranquista, adequat per a aquests anys en què, tot i que la dictadura era a les acaballes, la repressió continuava essent intensa i brutal. Persona amb una notable experiència vital (joventut burgesa, actuacions actives durant la república, igualment durant la guerra, exili actiu, retorn amarg, empresonat, explotat professionalment, vellesa gairebé indigent…), que no el fa renunciar als seus principis. Valorat sobretot com a poeta, destaquem-ne els poemaris Les decapitacions (1934), Bestiari (1937), Saló de tardor (1947), Terra de naufragis (1956), Vacances pagades (1960, el més valorat), Circumstàncies (1968), Quatre mil mots (1977), Poesia empírica (1981), signada amb el pseudònim de Pere Quart. Ha estat molt difós i comentat el poema “Oda a Barcelona” (1936), en la línia de Verdaguer i Maragall. Joan Oliver també té una vintena d’obres de teatre publicades, d’entre les quals, una dotzena han estat estrenades; ha escrit diverses proses breus, assaig i crítica literària; a més de col·laboracions a la premsa (La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya, Mirador).

Durant la seva presidència, el PEN Català intensificà les relacions amb el PEN Internacional. Organitzà i participà en diverses manifestacions culturals, dins i fora del país. I establí contactes per ajudar gent empresonada i escriptors en situació precària.

Un fet destacat durant el període de la presidència d’Oliver fou la mort del dictador Franco, i això animà el Consell del nostre PEN a superar les etapes de clandestinitat i fer efectiva la presència pública del PEN Català.

Es plantejà un entrebanc en la independència del PEN Català: la possible creació del PEN espanyol preveia que el Centre català en fos un branca. Sortosament, l’absorció no prosperà.
Finalment, sorgí la proposta d’organitzar una Conferència internacional a Barcelona. I es renovà el Consell Directiu que, a partir de desembre de 1976, fou presidit per Josep Palau i Fabre.