Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
J. V. Foix i Mas
1968 - 1973
Joan Oliver i Sallarès
1973 - 1976
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
1979 - 1983
Pel que fa al nou president, Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899 – Barcelona 1896), és escollit en la línia dels anteriors: un gran escriptor i una persona compromesa amb el seu temps i el seu país. Insubornable en la seva lluita antifranquista, adequat per a aquests anys en què, tot i que la dictadura era a les acaballes, la repressió continuava essent intensa i brutal. Persona amb una notable experiència vital (joventut burgesa, actuacions actives durant la república, igualment durant la guerra, exili actiu, retorn amarg, empresonat, explotat professionalment, vellesa gairebé indigent…), que no el fa renunciar als seus principis. Valorat sobretot com a poeta, destaquem-ne els poemaris Les decapitacions (1934), Bestiari (1937), Saló de tardor (1947), Terra de naufragis (1956), Vacances pagades (1960, el més valorat), Circumstàncies (1968), Quatre mil mots (1977), Poesia empírica (1981), signada amb el pseudònim de Pere Quart. Ha estat molt difós i comentat el poema “Oda a Barcelona” (1936), en la línia de Verdaguer i Maragall. Joan Oliver també té una vintena d’obres de teatre publicades, d’entre les quals, una dotzena han estat estrenades; ha escrit diverses proses breus, assaig i crítica literària; a més de col·laboracions a la premsa (La Veu de Catalunya, La Publicitat, Revista de Catalunya, Mirador).
Durant la seva presidència, el PEN Català intensificà les relacions amb el PEN Internacional. Organitzà i participà en diverses manifestacions culturals, dins i fora del país. I establí contactes per ajudar gent empresonada i escriptors en situació precària.
Un fet destacat durant el període de la presidència d’Oliver fou la mort del dictador Franco, i això animà el Consell del nostre PEN a superar les etapes de clandestinitat i fer efectiva la presència pública del PEN Català.
Es plantejà un entrebanc en la independència del PEN Català: la possible creació del PEN espanyol preveia que el Centre català en fos un branca. Sortosament, l’absorció no prosperà. Finalment, sorgí la proposta d’organitzar una Conferència internacional a Barcelona. I es renovà el Consell Directiu que, a partir de desembre de 1976, fou presidit per Josep Palau i Fabre.