Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Jordi Rubió i Balaguer
1965 - 1968
J. V. Foix i Mas
1968 - 1973
Joan Oliver i Sallarès
1973 - 1976
Quan fou nomenat president del PEN, J. V. Foix (Barcelona, 1983 – 1987) havia traspassat ja l’equador de la seva obra. És un cas una mica especial d’escriptor, perquè combina l’ofici familiar de pastisser i la literatura. Publica les seves obres a poc a poc, després de treballar-les molt: així cada publicació és antològica i aporta novetats imprescindibles en el seu ampli món poètic.
Paral·lelament és tardanament valorat. Esmentem, doncs, els cinc llibres de poesia publicats fins al 1964: Sol i de dol (1947, amb peu d’impremta del 1936, per burlar la censura. És el llibre que la crítica valora més), Les irreals omegues (1949), On he deixat les claus? (1953), Onze Nadals i un Cap d’Any (1969), Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). De prosa poética: Gertrudis (1927), KRTU (1932), Del “Diari 1918” (1956), L’estrella d’en Perris (1963). Però la figura de Foix sobrepassa l’obra esmentada: periodista polivalent, col·labora a moltes revistes, amb personalitat acusada: La Revista, Trossos, L’Amic de les Arts, Quaderns de Poesia, La Publicitat. Aquesta faceta s’extingeix després de la Guerra. Coneixedor i propagador de l’avantguarda tant literària com pictòrica, i fins i tot l’arquitectura, i tot allò que signifiqui modernitat. La seva poètica comprèn un ampli espectre que beu de la tradició clàssica (grega, llatina, francesa, catalana), italiana, provençal; del simbolisme, del surrealisme, del futurisme. A partir de 1961, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Durant la seva presidència, el PEN Català regularitza la relació amb el PEN Internacional i fa passos per incorporar-hi gent de les noves generacions. Dóna suport a les candidatures de Carner i Espriu per al Nobel. Col·labora en l’organització del I Festival de Poesia Catalana al Price i dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Ginebra. Durant una assemblea itinerant, el 4 de febrer de 1973, renova el Consell Directiu, que serà presidit per Joan Oliver.