Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Magí Morera i Galícia
1924-1927
Josep Palau i Fabre
1976 - 1979
Jordi Sarsanedas
1983 - 2001
En el moment en què comença a presidir el PEN Català, Palau i Fabre (Barcelona 1917 – 2008) ja havia iniciat els camins que després continuà i engrandí. Com a periodista, fundà, sol o acompanyat, les revistes Poesia (1944-1945) i Ariel (1946-1951). Com a poeta, ja havia publicat els Poemes de l’alquimista (1952, que anà ampliant més tard). Com a assagista, destaquen els nombrosos estudis sobre Picasso, personatge que marcà la seva vida. I finalment, havia fet els primers passos en teatre. Com altres presidents, conegué la guerra, el camp de concentració i una llarga estada a París, cosa que l’entronca amb alguns genis de la literatura francesa.
El PEN Català començà la seva etapa en llibertat (amb Constitució espanyola inclosa) amb molt de dinamisme, en el qual podem comprovar la diligència del president i també del secretari Avel·lí Artís Gener: el PEN redacta butlletins, fa efectius els deutes amb el PEN Internacional, legalitza (amb dificultats) els estatuts, assisteix a Congressos internacionals, contacta amb escriptors bascos i gallecs per ajudar-los a fundar sengles Centres del PEN als seus països, demana la llibertat per a l’escriptor Àlvar Valls, denuncia la condemna d’Els Joglars, etc.
Especialment important és la preparació de la Conferència Internacional que se celebrà a Barcelona a l’octubre de 1978. Malauradament, la interferència del PEN espanyol i les seves exigències, provocà una forta dissensió en el Comitè Català, entre el president i la resta de membres; diferències que quedaren en suspens fins passada l’assemblea internacional. A l’any següent, una assemblea general del PEN Català elegí una nova junta, presidida per Maria Aurèlia Capmany.