Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Josep Palau i Fabre
1976 - 1979
Jordi Sarsanedas
1983 - 2001
Carme Arenas i Noguera
2010 - 2018
L’assemblea del PEN elegí un consell directiu dirigit per Jordi Sarsanedas (Barcelona 1924 – 2006), una persona polifacètica, bastant precoç, i compromesa amb el país, la llengua i la literatura i, quan calgué, la lluita perseverant contra la dictadura i a favor de la llibertat d’expressió.
Quan fou nomenat president del PEN Català ja era un escriptor acreditat: havia publicat les tres novel·les (dues de les quals premiades) que constituïen la globalitat de la seva novel·lística; destaquem-hi El martell. Havien aparegut quatre llibres de poemes, amb un premi: La Rambla de les Flors. Hi hem d’afegir quatre reculls de narrativa (amb tres premis), entre els quals, Mites, el més reconegut. I també alguna altra publicació diversa.
Pel que fa a la resta, conegué la condició d’emigrat a França, on aconseguí una llicenciatura en Lletres, que aprofità com a professor al Liceu Francès a Barcelona. Ja de ben jove, fou redactor de la revista Ariel i cofundador i col·laborador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Exercí un lectorat durant dos cursos a Glasgow. Fou redactor en cap de la revista Serra d’Or durant 33 anys, degà de la Institució de les Lletres Catalanes durant 11 anys, president de l’Ateneu Barcelonès durant un lustre. I encara li quedà temps per coordinar l’enorme embranzida del PEN, com veurem.
Durant la seva llarga presidència de 18 anys (només superada per les dues presidències de Carles Riba), el PEN Català aprofità l’oportunitat recobrada de disposar d’una mica de llibertat i de subvencions, sobretot del Departament de Cultura de la Generalitat restaurada. La Junta del PEN es proposà tres objectius: assistir a totes les reunions internacionals i Congressos PEN que pogués; desplegar el protagonisme sobretot en el comitè d’Escriptors a la Presó i en el de de Traduccions i Drets Lingüístics i projectar les lletres catalanes arreu.
A més d’aquests objectius, s’organitzà interiorment i posà en relleu les lletres catalanes i foranes en els països de parla catalana. A continuació exposarem un extracte indicatiu de les activitats del PEN Català des del 1983 fins al 2001.
Així, pel que fa al funcionament intern, registrà uns nous estatuts; amplià el nombre de membres; establí una reunió de junta setmanal i una de general cada any; col·laborà amb l’AELC i amb la refundada de poc Institució de les Lletres Catalanes. Creà així mateix un comitè d’Escriptores.
Un altre dels propòsits fou fomentar les traduccions del català i al català: antologia biblingüe de poetes catalans i flamencs (1978), antologia de poetes catalans en eslovè (1983), 25 obres catalanes al francès (1984), La barca d’or (eslovè-català, 1985), antologia poètica catalana de postguerra (1985), antologia de narrativa catalana de postguerra (1985), altres traduccions al suec, alemany, txec, rus (1985), antologia de narradors flamencs (1988), col·laboració en l’edicio de la revista Catalan Writing (1988), intercanvi de traduccions amb el PEN Occità (1989), Cartografies del desig (apunts sobre poetesses en diferents llengües, amb versions al català i al castellà, 1998), antologia catalana en portuguès (1994).
El PEN Català proposà l’Euskal PEN i el PEN gallec perquè fossin admesos al PEN Internacional. També proposà per al premi Nobel, Pere Calders, Baltasar Porcel, Miquel Àngel Riera (1987).