Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Josep M. López-Picó
1922
Carles Riba i Bracons
1928 -1934 i 1939 - 1959
Josep Carner i Puig-Oriol
1959 - 1965
L’any 1928, el PEN Català elegí nou president el poeta i crític Carles Riba i Bracons (Barcelona 1893-1959).
Carles Riba, el 1928 era conegut sobretot per les seves traduccions. Havia traduït Virgili del llatí; Homer, Plutarc, Sòfocles, Xenofont, del grec; un parell de llibres bíblics, de l’hebreu; Grimm, Hoffmann, Kafka, de l’alemany; Poe, de l’anglès; Bédier, Saint Pierre, Vigny, del francès; Cellini, de l’italià. Com a poeta, havia ofert al públic el Primer llibre d’Estances (1919). Tot i que la principal obra poètica seva encara havia de venir, i també el seu mestratge com a professor de grec a la Universitat de Barcelona, i també més traduccions, sobretot del grec i de l’alemany, Carles Riba ja era una persona admirada pel seu enorme bagatge humanístic, per la seva crítica literària i per la seva dedicació al país, la llengua i la cultura. Fou normal, doncs, que passés a formar part de la nòmina de presidents del PEN.
S’estrenà en la representació internacional del PEN, ja que assistí al 6è Congrés Internacional celebrat a Oslo el juny de 1928, acompanyat de Josep Obiols i de Josep Millàs-Raurell. I suposem que devia agrair que l’haguessin elegit i delegat per a aquesta reunió, ja que fou un congrés rellevant pels acords presos, entre els quals el de decidir que els criteris per crear els centres PEN són la llengua i la cultura i no els estats.
El 1938 fou escollit novament Carles Riba president del PEN Català. Amb aquesta condició, volia participar en el 16è Congrés del PEN Internacional, que se celebrà a Praga el juny de 1938. No li va ser possible, i els delegats catalans foren Mercè Rodoreda i Francesc Trabal. Tanmateix, Riba va adreçar una carta als escriptors reunits, titulada Als escriptors del món, en la qual insistia que Catalunya, en la seva lluita, no s’hi juga solament la llibertat o la servitud, sinó la seva mateixa existència. Hi exposava els fruits que Catalunya oferia al món: salvar l’ànima, la civilització, la bellesa i la llibertat, d’ella mateixa, d’Espanya i d’Europa.
La presidència de Riba començà a Catalunya, continuà a l’exili (1939-1943) i conclogué novament al país (1943-1959).
Durant els anys de les seves presidències, Carles Riba publicà el nucli principal de la seva obra poètica –Segon llibre d’Estances(1930), Del joc i del foc (1947), Salvatge cor (1957), sobretot Elegies de Bierville (1943)–; continuà publicant crítica literària –Per comprendre (1937), …Més els poemes (1957)– i traduccions –Eurípides, Èsquil, i una nova versió de L’Odissea; Hölderlin, Rilke; més Poe; Joan Cocteau; Kavafis–.
Carles Riba ostentà la presidència del nostre club fins a la seva mort. Carles Riba