Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
El Comitè d’Escriptors Perseguits i la Junta de PEN Català han valorat, com a elements que fan Pinar Selek plenament mereixedora del Premi Veu Lliure, el seu ferm compromís amb els valors de la llibertat i la no discriminació, l’alt interès de l’obra assagística i literària i la persecució judicial a què continua sotmesa.
Pınar Selek va néixer l’any 1971 a Istanbul i és sociòloga. Tant en forma d’assaig com de narrativa de ficció, ha escrit sobre la situació de les dones, de les classes desafavorides, de les minories sexuals i de les minories nacionals (kurds i armenis, de forma especial) del seu país. És una de les fundadores de la revista feminista Amargi. Escriu en turc i en francès. D’entre les seves obres podem destacar assajos sobre la discriminació de la comunitat armènia (Parce qu’ils sont Arméniens), sobre la situació de la dona o sobre la cultura patriarcal i militar a Turquia L’olla militar turca (en català a Saldonar, 2024). Pel que fa a les obres de ficció, destaquen la seva novel·la La pensió dels que estan de pas (en català a Manifest Llibres, 2024) i la més recent Azucena ou les fourmies zinzines.
La persecució judicial de Pinar Selek va començar amb la seva detenció el juliol de 1998, poc després d’una explosió al Basar de les Espècies d’Istanbul en què varen morir set persones i més de cent varen resultar ferides. Pinar Selek va ser acusada amb relació a l’explosió i va passar dos anys a la presó, on va ser objecte de tortures. Ha estat jutjada amb relació a l’explosió, però ha estat absolta en quatre ocasions (2006, 2008, 2011 i 2014) sobretot a partir d’informes experts que concloïen que l’explosió havia estat accidental. Tanmateix, el seu cas ha estat reobert cada vegada i continua obert. Ara mateix, està pendent d’una vista que ha de tenir lloc el febrer de 2025. Pinar Selek viu a França des del 2012 i actualment té les nacionalitats turca i francesa. El PEN Internacional i altres centres PEN, que ha fet un seguiment molt proper del seu cas, relaciona les acusacions amb la seva tasca de denúncia de la discriminació dels kurds i ha demanat repetidament que el cas judicial sigui sobresseït.
Selek ha estat beneficiària del Programa d’Escriptors en l’exili del PEN Alemanya. També ha rebut la medalla Grand Vermeil, un reconeixement de l’Ajuntament de París.