Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Normando Hernández González, nascut l’any 1969 a Camagüey, és un escriptor i periodista independent cubà. Va fundar i va ser el Director del Col·legi dels Periodistes independents de Camagüey i ha estat col·laborador del mitjà digital independent Cubanet.
El 2003 va ser detingut juntament amb 72 periodistes, escriptors i bilbiotecaris més en una onada repressiva del règim cubà que es coneix com la Primavera Negra. Se’l va condemnar a 25 anys de presó acusat de “posar en perill la independència de l’estat i la integritat territorial amb dels seus articles”. Durant els primers mesos de la seva detenció, Hernández va ser posat sota règim d’aïllament, en el qual només se li permetia gaudir de quatre hores de llum solar a la setmana i tenia les comunicacions amb l’exterior extremadament limitades. Degut a les precàries condicions de les presons cubanes, Hernández va estar greument malalt i va patir tuberculosi l’any 2007 i problemes cardíacs l’any 2009.
Gràcies a la pressió de la comunitat internacional i de les negociacions entre el govern cubà, l’Esglèsia Catòlica i el Ministeri d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya, Hernández va ser alliberat el juliol de 2010 i va viatjar a Madrid amb la seva família. Actualment viu a Miami.
Acte de lliurament