El darrer número de la revista Catalan Writing dedica el dossier Who’s who a l’escriptor Emili Teixidor. 

El proper dijous 23 de febrer, a les 12 del migdia, la Universitat de Vic investirà com a Doctor Honoris Causa l’escriptor i pedagog Emili Teixidor i Viladecàs. Serà el primer Doctor Honoris Causa que investeix la Universitat, en el moment que es compleixen 15 anys del seu reconeixement per part del Parlament de Catalunya.

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes –òrgan titular de la Universitat de Vic– va decidir concedir el títol de Doctor Honoris Causa a Emili Teixidor a petició de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. La seva vocació pedagògica i el valor inqüestionable de la seva obra literària són els motius pels quals se li concedeix el títol. Ha estat un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana fins a esdevenir un dels clàssics moderns de la literatura, tant per a infants i joves com per a adults.

Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic, serà l’encarregat de pronunciar la laudatio del nou doctor, que serà apadrinat pel Dr. Francesc Codina, degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes.
Des que es va fundar l’Escola de Mestres Balmes, actual Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic, Emili Teixidor hi ha mantingut una estreta col·laboració, i ha participat en diversos cursos, congressos i conferències.

Emili Teixidor, vida i obra
Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter el desembre de 1933. Va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. En els primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l’escola unitària del poble amb qui va iniciar una estreta amistat. La seva vocació literària va sorgir d’un grup d’amics que es van a aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer.

En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d’Osona i posteriorment va participar en la fundació de l’escola Patmos a Barcelona (1958). Va iniciar la producció literària a finals dels anys seixanta, en un moment en què existia un buit en la literatura infantil i juvenil. Els anys setanta va col·laborar assíduament a les revistes Oriflama, i Cavall fort i Tretzevents, adreçades al públic infantil i juvenil.