El número 34 de L’Espill presenta un dossier sobre “Literatura perseguida”, elaborat en col·laboració amb el Centre Català del PEN, que ens recorda la dura realitat de censura, persecució, exili i desarrelament que pateixen molts escriptors i periodistes crítics de molts països del món actual. Una realitat que sovint no es té present. Hi escriuen autors d’arreu i també de casa nostra: John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Iralu, Maria Barbal, Manal Alsheikh i El-Kaissa Ould-Braham.

Però aquest nou lliurament de la revista fundada per Joan Fuster inclou altres articles de temàtica diversa, com ara de Seyla Benhabib sobre la democràcia com un dels drets humans, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis i els orígens del republicanisme, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueig polític valencià, de Stefan Collini sobre la significació històrica i cultural de la New Left Review (que es publica des de fa 50 anys), d’Eva Cserhati sobre literatura hongaresa en l’època postcomunista, de Toni Mollà sobre suggestions de Nova York, d’Antoni Rico sobre el diàleg inacabat Entre Vicens Vives i Joan Fuster, i d’Emília Bea sobre el recentment desaparegut Adrià Chavarria.

Com a document es publica la traducció catalana de la Declaració d’Independència dels Estats Units, un text cabdal que bé val la pena conèixer de primera mà. I en l’apartat de ressenyes, Jacobo Muñoz escriu sobre la Història social de la filosofia catalana (de Xavier Serra), Ferran Garcia-Oliver sobre El nostre heroi Josep Pla (d’Enric Vila) i Andreu Ginés sobre Una burgesia sense ànima (de Francesc Vilanova). L’editorial, “Signes inquietants”, fa consideracions sobre els densos núvols que ara com ara enfosqueixen, cal esperar que provisionalment, el nostre horitzó.

Podeu trobat la revista L’Espill a la vostra llibreria habitual, o bé –si teniu dificultats per aconseguir-lo- directament a través de la pàgina web de Publicacions de la Universitat de València  o contactant amb publicacions@uv.es