El dijous 18 de maig va tenir lloc, a la Biblioteca Pública de Lleida, la presentació del llibre PEN Català, 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió, coeditat pel PEN Català amb Galàxia Gutenberg, a càrrec dels curadors de l’edició Manuel Guerrero Brullet i Helena Pol Salvà. En l’acte va participar també l’actriu Àngels Bassas que va llegir fragments de documents inèdits de la història del PEN Català inclosos en el llibre en català, francès i anglès. Manuel Guerrero i Helena Pol van explicar com va néixer el PEN Català a Barcelona el 19 d’abril del 1922 a partir de la crida internacional feta pel PEN Club a Londres el 1921. Després del PEN Anglès i del PEN Francès, el centre del PEN Club Català va ser el tercer a crear-se en tot el món.

Àngels Bassas va començar la seva intervenció amb la lectura de la «Carta fundacional del PEN», el text de la qual, justament, està reproduït a la coberta del llibre. Manuel Guerrero i Helena Pol van comentar els objectius del PEN Català i els moments més rellevants de la seva història al llarg dels més de cent anys de vida. Així destacaren el Congrés Internacional del PEN que es va celebrar a Barcelona el 1935 i les dificultats que va comportar la Guerra Civil Espanyola. Bassas va llegir alguns documents significatius, com la carta, en francès, que el 18 de maig de 1933 Josep Millàs-Raurell, secretari del PEN Català, va escriure a Hermon Ould, secretari del PEN Anglès, per informar-lo que el poeta J. V. Foix serà el representant del PEN de Barcelona al Congrés Internacional de Dubrovnik, del 1933, i que allà es proposarà que Barcelona sigui la seu del Congrés del 1935. Entre altres documents, també va llegir la dramàtica nota que Pompeu Fabra, com a president del PEN Català, enviava el 8 de novembre del 1938, en anglès, a Hermon Ould, per agrair-li l’enviament de menjar, per part del PEN Anglès, per als escriptors catalans que havia arribat a Barcelona.

Després d’explicar la insòlita sortida a l’exili en bibliobús des del Palau Robert de molts dels escriptors catalans i membres del PEN, Guerrero i Pol van comentar les vicissituds de la vida de molts escriptors catalans escampats per França i després, en alguns casos, rumb a l’exili mexicà, argentí o xilè. La figura de Batista i Roca, secretari del PEN Català a l’exili des d’Anglaterra o l’autoritat moral de Riba, com a president del PEN fins a la seva mort, van donar pas al relat del retorn del PEN a Catalunya, amb l’anecdòtica assemblea en un autobús de reorganització del Centre Català del PEN, el 4 de febrer del 1973. Bassas llegí la llista
d’assistents a l’assemblea i l’acta que relata com es va celebrar aquesta històrica assemblea que acabà amb una nova junta presidida per Joan Oliver i amb Avel·lí Artís-Gener.

La presentació va concloure amb l’agraïment a tots els col·laboradors i col·laboradores, escriptors, escriptores, artistes i fotògrafs/es, que han participat amb textos i imatges en aquest llibre col·lectiu i amb l’explicació de la tasca dels diferents Comitès que constitueixen el PEN Català i de la seva activitat habitual.

L’acte de presentació del llibre s’inscrivia en el marc de la cloenda de l’activitat de l’Any del Premiat, un programa de difusió dels Premis Nacionals de Cultura 2022 organitzat pel CoNCA que compta amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.