El PEN Americà ha fet públic que l’escriptor i periodista cubà Normando Hernández González, detingut amb 74 periodistes i activistes de drets humans durant l’ona repressiva de març de 2003, rebrà el premi PEN Barbara Goldsmith “Llibertat d’Escriure” 2007. 

El premi, que ret homenatge a escriptors que han estat perseguits o empresonats per exercir o defensar el dret a la llibertat d’expressió, serà presentat durant la Gala Anual de PEN que tindrà lloc el 30 d’abril de 2007 al Museu Americà d’Història Natural a la ciutat de Nova York.

L’escriptora, historiadora i fideïcomissària del PEN, Barbara Goldsmith, finança el premi. Els candidats són nomenats pel PEN Internacional i qualssevol dels seus 141 centres d’arreu del món i són seleccionats pel PEN Americà i un consell assessor integrat per experts en la matèria com Carroll Bogert, Directora Associada d’Human Rights Watch; Vartan Gregorian, President de Carnegie Corporation; Joanne Leedom-Ackerman, Secretària Internacional de PEN Internacional; Aryeh Neier, President d’Open Society Institute; i Joel Simon, Director Executiu del Comitè per a la Protecció dels Periodistes.

Normand Hernández González és escriptor i periodista independent cubà. És el director de l’agència independent del Col·legi de Periodistes Independents (CPIC) de Camagüey, un grup de periodistes que tenen com a objectiu presentar una alternativa a la premsa estatal a l’àrea de Camagüey.

El 18 de març de 2003, Hernández va ser detingut pel govern cubà junt amb 74 periodistes i activistes considerats dissidents. El més jove dels detinguts en aquesta ona repressiva, Hernández, que actualment té 38 anys, va ser condemnat a 25 anys de presó acusat d’informar sobre l’estat de serveis estatals a Cuba i per criticar l’administració cubana en matèries com turisme, agricultura, pesca i assumptes culturals. Durant els primers mesos del seu empresonament, Hernández va romandre en una cel·la aïllada, només tenia dret a quatre hores setmanals de passeigs, no se li permetia l’accés a la televisió ni a la ràdio, i es limitava estrictament la comunicació amb la seva família. L’agost, després d’iniciar una vaga de fam amb altres set presos polítics per protestar per les pèssimes condicions carceràries, Hernández va ser traslladat a la presó de Kilo 5½, a la província de Pineda del Rio, a més de quatre-centes milles de la seva llar i la seva família.

A Pineda del Rio, Hernández va romandre sense accés al telèfon i amb la prohibició de rebre visites dels seus familiars i va ser obligat a conviure amb rates, insectes i presos comuns que es consideraven perillosos o pertorbats. Va ser colpejat pel Cap de Seguretat de la presó i en va contreure tuberculosi abans de ser traslladat a la presó de Kilo 7 a Camagüey.

Hernández pateix de tuberculosi i mala absorció gastrointestinal, i com a resultat, ha perdut molt pes. El desembre de 2006, va ser ingressat en estat crític a l’hospital provincial de Camagüey, Amalia Simoni, després de patir diversos desmais. Durant una setmana sencera, va romandre sense llit, sense cadira i sense taula a l’habitació. El 27 de desembre, oficials de Seguretat de l’Estat van retirar Hernández de l’hospital i el van tornar a la presó. Els metges al·legaven que l’hospital mancava dels recursos necessaris per tractar l’afecció d’Hernández.

Quan es va anunciar el premi a Nova York, el Director del Programa Freedom to Write (Llibertat d’Escriure), Larry Siems, va elogiar la valentia i integritat excepcional de Normand Hernández. “Quan va començar l’ona repressiva de març de 2003, Normand Hernández González va evadir la seva detenció durant 24 hores per poder celebrar el primer aniversari de la filla, i després es va entregar a les autoritats. Des d’aquell moment, ha sofert diversos abusos en condicions carceràries que òbviament violen les normes internacionals, tot a costa de la seva salut i, tot i ser el més jove dels 75 detinguts en l’ona repressiva, és en perill de mort a causa de les condicions en les quals es troba empresonat. No obstant això, s’ha mantingut fidel a la seva meta de promoure la llibertat d’expressió i drets fonamentals a Cuba i ha persistit en la publicació d’assaigs crítics i en la protesta del tracte que reben altres presos. Hernández és la personificació dels ideals de PEN i ens fa sentir orgullosos honrar-lo amb el premi PEN/Barbara Goldsmith Llibertat d’Escriure d’aquest any. ”

En subratllar que 59 dels 75 periodistes i activistes detinguts el març de 2003 encara romanen empresonats, Larry Siems demana la solidaritat d’organitzacions d’arreu del món perquè reclamin al govern cubà l’excarceració immediata de Normando Hernández, i de la resta de detinguts a Cuba per motius de llibertat d’expressió i d’assemblea. “En els últims quatre anys, la pressió internacional va resultar decisiva en l’excarceració de Raúl Rivero, Marta Beatriz Roque, Manuel Vázquez Portal, i altres tretze dels detinguts més reconeguts. Però 16 de 75 no constitueix una victòria. Darrere de tots els que han estat alliberats n’hi ha desenes més que pateixen condemnes injustes en condicions abominables. Ells, també, han de ser alliberats”.

Enguany se celebra la 21 edició del premi PEN / Barbara Goldsmith Llibertat d’Escriure a un escriptor internacional perseguit o empresonat per exercir o defensar el dret a la llibertat d’expressió. Els premis són una extensió de la tasca que realitza el PEN al llarg de l’any a favor de més de 1020 escriptors i periodistes que es troben amenaçats o a la presó. Quaranta-dos homes i dones han rebut, fins ara, el premi des de 1987. Trenta dels trenta-dos guardonats que estaven empresonats quan se’ls va atorgar el premi van ser alliberats posteriorment.