El passat 18 de març va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès una conversa amb Mircea Cărtărescu, un dels noms més reconeguts de la literatura europea actual, que ha visitat Barcelona amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia. Sota el títol “La poesia pertany a l’instant”, aquest poeta, prosista i crític literari romanès ha conversat amb un dels seus traductors al català més destacats, Xavier Montoliu.

“La definició més meravellosa de poesia la vaig llegir en una narració de J.D. Salinger, que va dir que un poeta és una persona a qui no se li pot posar preu. Perquè és així: ningú no pot pagar un poeta, un poeta està fora de l’establishment i és temut pel poder”, ha començat dient Cărtărescu, que aviat ha girat la conversa entorn de la situació a Ucraïna. “Avui tenim molts poetes i artistes russos que s’estan adonant dels crims que el seu cap suprem de Rússia, Vladímir Putin, està cometent, i s’estan queixant, manifestant i posant en risc la seva vida. Ells són tant herois com els ucraïnesos que estan lluitant al front. Tinc una enorme admiració pels ucraïnesos, perquè ho estan protegint tot. Són un escut per nosaltres, estan morint per protegir-nos a tots”, ha afirmat.

A continuació, i preguntat per Xavier Montoliu sobre què significa la tradició per ell, Cărtărescu ha parlat de la tradició literària romanesa, però també d’altres autors que l’han influït. Per aquest autor, per exemple, és clau Flaubert, que és “l’avi de la prosa moderna i de tots els grans escriptors, perquè ell no va obrir un sol camí, sinó que cadascun dels set llibres que va escriure obre un camí diferent. No hi ha cap similitud, entre, per exemple, Madame Bovary i Bouvard et Pecuchet”, ha afirmat.

Montoliu ha volgut parlar de l’obra de Cărtărescu. “¿Podríem dir que en algun lloc del teu cervell hi ha el llibre escrit per les muses -és a dir, la inspiració-, i que l’escriptor -és a dir, tu-, ets tan sols la mà que escriu?”, li ha preguntat. “Sí, jo sóc una persona normal, mai em dic a mi mateix que sóc escriptor, ser escriptor és un regal, no és mèrit meu”, ha contestat Cărtărescu. “És una bogeria pensar que ets tu qui ha escrit els teus llibres”, ha afegit. I també: “Algú, anomenem-lo inspiració, musa o Déu, m’està guiant el que dic. Quan m’assec, és com si tingués una personalitat doble. Sóc una persona comuna, i d’un instant, davant una fulla de paper en blanc, surto de mi mateix, i deixo que la meva mà dansi lliurement”. I ha afegit: “Em deixo sorprendre a mi mateix, sense mirar el que he escrit abans”.

Com és que la teva poesia ha trigat tant a circular, prioritzant el coneixement de la teva prosa?, li ha preguntat Xavier Montoliu. “La poesia i la prosa són dues professions radicalment diferents”, ha contestat el poeta i prosista romanès. “És molt difícil ser narrador i passar a la poesia, però el contrari és força comú”, ha explicat abans de parlar sobre els prosistes que escriuen poesia.

La conversa entre Cărtărescu i Montoliu -seguida per un auditori ple, de prop d’un centenar de persones-, ha acabat amb una lectura de la poesia del poeta romanès. La lectura ha anat a càrrec del mateix Mircea Cărtărescu, que ha llegit tres poemes en l’original en romanès, i de la també poeta Susanna Rafart, que n’ha llegit les seves respectives traduccions al català.

Sandra Balaguer