Quan em ve el teu record

Oh lluna, tots dos et contemplem:
jo des d’aquesta riba
i ella dellà de l’aigua.
Digues-li com pateixo
tinc el meu cor trencat,
ella habita dins meu.

No puc empassar res
quan em ve el teu record.

Els nostres dies volen
—no sé si te n’adones—
i amb ells els bons moments.
L’amor que ens ha ajuntat
no ha pas disminuït,
el duc gravat als ossos.

Et tinc al pensament
quan em ve el teu record.

Tu ets qui m’ha ensenyat les coses de la vida
l’amor per tu em desborda
vivim a les estrelles.
El dia que ens trobem
pensa que fins les ribes que ara ens distancien
es moriran d’enveja.

Cap a la lluna traço caminois i senderes
quan em ve el teu record.

Salem Zenia