19 - 11 - 2017 #LletresxlaLlibertat: poema de Chenjerai Hove Identitat Lluny de casa, les olors, els sons, la bogeria, la rialla, els dolors i les alegries de la terra on vaig néixer, les melodies dels ocells els noms dels quals conec, els sons dels rius als quals vaig donar nom mentre creixia, amb ritme i dansa, les formes dels turons i les muntanyes, de quina manera ens deien que s’assemblaven a un home ballant, a una dona fumant amb pipa, a una dona boja ballant cap a diversos amants, els colors del cel com si canviés tots els seus humors per invocar la veu del tro i el llamp, tots aquells colors de papallones i coses indescriptibles, totes elles sempre em recordaran que formo part d’aquest espai geogràfic en el qual vaig créixer. És el meu equipatge de viatger, a la meva ànima i al meu cor, mentre viatjo i arribo a altres terres que potser m’acolliran amb les seves pròpies veus. Chenjerai Hove [Traducció de Raffaella Salierno]