El premi Nobel

Com a un parany, jo acorralat, com una fera.
(Al món hi ha gent, hi ha llum, hi ha llibertat.)
S’hi sent la fressa de l’encalç, al meu darrere;
no veig per on podria haver escapat.

Veig el bosc fosc, i veig l’estany, tota la vora,
i veig estès, caigut, el tronc d’un pi.
Veig que el camí tallat no em deixa sortir fora.
Ja és ben igual què em pugui succeir.

Quina perversitat he fet, quina vilesa?
Soc monstre, o assassí, o un criminal?
Jo he fet que el món, sencer, plorés per la bellesa
de la terra del meu país natal.

I amb tot –i al caire de la tomba, que em reclama–,
un dia, i això ho sento assegurat,
perdran la força el mal i la calúmnia infame,
cauran vençuts per l’esperit de la bondat.

Boris Pasternak
[Traduït per Ricard San Vicente i Esteve Miralles]