Els esperits del llibre

La superstició ha estat sempre una cosa molt habitual a les presons, i els rituals màgics s’hi han transmès per mitjà de l’exemple i de l’ experiència. A la nostra cel·la no passava mai una hora que no es presentés algun esperit del mes enllà. Cansades, havent exhaurit ja totes les preguntes, no paràvem d’implorar: per què som aquí? Tornarem mai a casa? Quan serà?

[…]

Ara em fa riure, quan hi penso; però quan era allà dins, aquella cerimònia m’absorbia i, tot i que no estava disposada a renunciar a la incredulitat, el meu escepticisme, com a mínim, es veia atenuat. Vivia l’experiència d’aquells moments amb el mateix entusiasme que les que hi creien. Tremolava de cap a peus, igual que elles; sentia créixer la tensió quan veia girar el llibre, manifestant la presència de l’esperit; el ritual em commovia i em fascinava[…].

Eva Kanturkova, My Companions in the Bleak House.

[Traducció de Joan Sellent]