Era incapaç de tocar aquell matalàs cobert de pols. Però necessitava estirar-me perquè tenia les cames inflades. Vaig separar el llit de la paret i vaig netejar-lo amb el paper de vàter. Però la brutícia hi estava tan enganxada que només vaig treure la pols superficial. Aleshores m’hi vaig estirar i vaig tancar els ulls. Tenia la bombeta just al damunt del cap. Tot i que era una llum feble, em molestava. Vaig mirar per tot arreu, però no vaig eure cap interruptor enlloc.
—Perdoni, si us plau! —vaig cridar mentre picava la porta amb la mà.
—No cridis!
La carcellera va venir corrents i va obrir l’espiera de la porta.
—No trobo l’interruptor —li vaig explicar.
—Aquí no apaguem els llums, a la nit. I d’ara en endavant, quan vulguis parlar amb els guardians, només has de dir “Notificació”. No has de donar cops a al porta ni cridar.

Nien Cheng, fragment de Life and Death in Shangai
Traducció d’Albert Figueras