Per als escriptors joves la poesia va ser la corda de salvament. Fèiem, naturalment, quantitat de versos. En Josep Palau Fabre, a “Notes als poemes”, explica el poema “Pedra”. L’explica citant l’Aristòtil, a través de Zubiri. El tema és la identitat dels sentits i de les coses. Acaba el comentari amb aquestes paraules: “Així m’absentava, així em sobrevivia durant aquells anys 1939, 1940 i 1941…”

Absentar-nos i sobreviure’ns era la nostra radical forma d’existir. Però no com ha interpretat algun historiador de la literatura per defugir la realitat. Sobreviure’s no és evadir-se.

Maria Aurèlia Capmany
Pedra de toc, Obra Literària Completa. Memòries, vol. VI, Barcelona, Columna, 1997, p. 61.