Estacions i tempestats

El sol i la seva absència arriben a ser els eixos de la teva existència diària. Vigiles. Construeixes el teu dia a l’entorn de la mitja hora que et traslladen al pati per saludar el sol. Segueixes el seu recorregut per l’univers a través de les teves parpelles. Et tornes el seu deixeble. El sol no té res a veure amb la justícia dels homes. Saps exactament on arribarà, i a quina època —hivern, tardor o estiu— i si tens la sort, com jo la vaig tenir una temporada, d’estar tancat en una cel·la que quedi fora del passadís principal, amb finestres que damunt la vorera, que no està separada de l’exterior, podràs tenir un besllum, una sospita, un llambreig de sol, durant algunes estacions, però sense arribar a situar-se tan lluny que no el notis. Jo solia pujar al llit, posar-me de puntetes damunt l’estructura i, algunes vegades, durant un o dos minuts cada dia una ratlla groga podia pentinar el cim dels meus cabells. Està clar que desenvolupes una sensibilitat molt forta, un instint vers l’inexplorat de tu mateix, a fi de saber exactament quan surt el sol i quan es pon, encara que no el vegis.

Breyten Breytenbach