El  Premi Internacional Veu Lliure-PEN Català, que enguany celebra la seva tercera edició, s’atorga a un escriptor o escriptora que hagi patit captiveri o persecució per causa dels seus escrits i han destacat sempre pel seu compromís i la defensa de la llibertat d’expressió.

El PEN Català s’ha consolidat al llarg dels seus 90 anys d’història com una de les organitzacions de referència en la defensa del drets dels escriptors a expressar-se lliurement. Un dels objectius del PEN és defensar la llibertat d’expressió i, en aquest àmbit, la tasca del Comitè d’Escriptors Empresonats és la de treballar en benefici dels escriptors, periodistes, traductors, editors que estiguin perseguits arreu del món a causa dels seus escrits. Una de les iniciatives adreçades en aquest sentit va ser la de crear, l’any 2010, el Premi Internacional Veu Lliure-PEN Català, que s’atorga a un escriptor o escriptora que hagi patit captiveri o persecució per causa dels seus escrits i han destacat sempre pel seu compromís i la defensa de la llibertat d’expressió.

En la seva primera edició, l’any 2010, el premi va recaure en l’escriptor i periodista cubà Normando Hernández González. L’any 2011 el guardonat va ser l’escriptor d’expressió amazig Salem Zenia; i aquesta III edició ha recaigut en l’escriptor africà Koulsy Lamko.

Koulsy Lamko
Nascut a Dadouar (Txad) Koulsy Lamko és Doctor en Lletres per la Universitat de Llemotges (França) i té la Mestria en Lletres Modernes (lletres i arts) per la Universitat d’Uagadugú (Burkina Faso).

Lamko va deixar el seu país el 1979 per Burkina Faso a causa de la Guerra civil. Allà va conèixer Thomas Sankara i es va involucrar amb l’Institut de Pobles negres a Uagadugú. Lamko va passar deu anys promovent teatre comunitari a Burkina Faso, a través del Teatre de la Comunitat i va col·laborar en la fundació del Festival Internacional per al Desenvolupament.

Va viure a Llemotges i posteriorment a Ruanda on va fundar el centre de la Universitat per a les Arts i el Teatre, i va ensenyar teatre i escriptura creativa. La seva experiència a Ruanda el va portar a escriure la seva novel·la La phalène des collines (La papallona de les colines), sobre el genocidi de 1994.

Ha viscut a diferents països del món i ha promocionat el teatre i el millor coneixement de l’Àfrica des del punt de vista humanitari i literari.

El 2003 va arribar com a convidat a la Casa Refugi Citlaltépetl, a Mèxic, i des de 2009, el govern del Districte DF, amb l’impuls de Lamko, va obrir la casa refugi per a periodistes i escriptors africans.

Ha estat professor en diferents universitats: la Universidad Iberoamericana de Mèxic, la Universidad Autónoma de l’Estado de Hidalgo o la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic. Ha dirigit diversos centres universitaris vinculats a les arts i a la cultura a Ruanda i Burkina Faso; i ha donat conferències sobre escriptura en festivals com el de francofonies a Llemotges, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Canadà, Níger, Togo, Benín, Madagascar, Ruanda, Burundi, Mèxic, Brasil, Colúmbia, Argentina i Cuba.

Bibliografia

Teatre
Le camp tend la sébile, seleccionada en el 15è concurs de teatre interafricà de Radio France Internationale, 1987
Ndo kela où l’initiation avortée, segon premi del 16è concurs teatral Interafricà RFI 1989
Mon fils de mon frère, seleccionada en el 17è Concurs teatral Interafricà Radio France Internationale, 1990
Tout bas… si bas!, selecció Els Inèdits, RFI, 1993, Editorial Lansman
À vendredi 20 heures, 1996 –Creació en el Txad per Alougbine Dine i Ndo k’tel Théâtre
Comme des flèches, Editorial Lansman, 1996, producció Kaléido Culture. Gira a França, Costa d’Ivori, Mali, Togo, Benin, Burkina Faso, Senegal (1997-1998-1999)
Le mot dans la rosée, en “Brêve d’ ailleurs”, Editorial Actes Sud Papiers, 1997, presentat en el Festival de Teatre Escolar , organitzat per La Maison du Geste et de l’image, a Paris-Villette i en el T.I.L.F, 1997
La tête sous l’aiselle, Editorial Ligue de l’enseignement 1997
Le petit Lion couché, Creació a Togo i a Poitiers, per Eric Bergeonneau i el Taller Théâtre du Caméléon, 1998. Gira 1999
Creació a Ruanda per Koulsy Lamko 2001 (Gira a Ruanda, França, Bèlgica)
Celle des îles, 2010, Ed Acoria, Paris

Novel·la i narracions
La phalène des collines, Editorial Kuljaama, 2000, i Le Serpent à Plumes, 2002. Traducció a l’alemany 2009
Sarh, Champs de folie, Editorial, Vignaubière, i Kuljaama, París, 2010
Les Racines du Yucca, Editorial Phillipe Rey, París 2011
Regards dans une larme, Premi del concurs “Afrique, 30 anys d’independència” organizat per Àfrica No. 1 Editorial Mondia.Canadà, 1990 després a Kilomètre 30, Editorial Sepia, 1992
Un cadavre sur l’épaule, a La Mendiante, Unicef-Muse, 1993, Editorial Media COM. Hiéroglyphes au feutre rouge, en Revue Noire , 1994
Festin d’assasins, a L’ humeur du monde, a Revue Noire No. 13, 1995.
Aurore, relat, Editorial Lebruit des autres, 1997
Au large de Karnac, a L’Europe vues d’Afrique, ed. Le Cavalier Bleu, 2004
Le repos des masques, conte amb fotografíes d’Alain Turpault, editorial Marval, 1995
Sou, sou, sou, gré, gré, gré. Editorial Fol, Haute Vienne, 1995

Assaig
Valse à temps variable de Sarkozy à Dakar, in L’Afrique répond à Sarkozy, contre le discours de Dakar, Ed Philippe Rey , Paris 2009
La libertad se conquista, els grans discursos de Thomas Sankara, UACM M, 2007

Poesia
Amargura Negra, Editorial Kuljaama, Mèxic, 2005

Guions per a films
La longue marche, 1992
Crépuscule,1997, en col·laboració amb François Woukoache
L’ acte fatal, 1997, en col.laboració amb Jean Claude Boussard
Ibitekerezo by’abana amb François Woukoache
Karame mwana amb François Woukoache
Les échelles de l’espoir, guió per al making off de l’Opéra du Sahel
Feeding Roots, documental sobre Cultura i Conflicte, 2011

Música
Bir ki mbo, Homenatge a Thomas Sankara.
Llibret de l’Òpera: Bintou Were ou un Opéra du Sahel amb Le Théâtre Chatelet de París, 2007
Lamko ha participat com a jurat en diferents concursos com el Teatral Interafricà de Radio France Internacional el 1994 i 1995 o el Festival de Teatre Militar a Burkina Faso, el 1986
És membre fundador del Festival Internacional de Teatre per al desenvolupament a Burkina Faso i de l’Associació del Txad per a la defensa de les llibertats