El congrés ha servit per donar un toc d’alerta sobre la falta de llibertat d’expressió que pateixen diversos escriptors en diferents punts del planeta. Una menció especial van rebre dels casos de Txetxènia i de l’Iran, on es va reclamar l’alliberament de Nasser Zarafshan, que es troba en vaga de fam. Tots els assistents al congrés van dirigir una carta a les autoritats iranianes per al seu alliberament.

Entre les resolucions preses per l’assemblea de delegats cal destacar la presentada pel PEN Basc, on s’insta al govern espanyol a retirar les acusacions contra els treballadors dels diaris Egin i Egunkaria. La resolució, presentada davant l’assemblea per la presidenta del PEN basc, Laura Mintegi, va rebre els suport específic del PEN gallec i el català i, en la seva intervenció, la secretària general del PEN Català, Carme Arenas, va recordar que “el PEN no només ha d’estar atent als països amb governs no democràtics, sinó també a aquells que països que utilitzen els seus mecanismes democràtics amb finalitats antidemocràtiques”. Mintegi, per la seva banda, va recordar que és el primera vegada que un organisme internacional d’aquest nivell reclama l’anul.lació del judici, i que a través del PEN el cas pot arribar a institucions com l’ONU. Segons la presidenta del PEN Basc, aquesta resolució avala l’argumentació que l’acusació contra aquests diaris és un atac a la llibertat d’expressió per una qüestió ideològica.

Resolució sobre el País Basc presentada pel PEN Basc

L’Assemblea de delegats del PEN Internacional, reunida en el seu 71è Congrés Internacional a Bled, Eslovènia, del 14 al 21 de juny de 2005, ha aprovat la següent resolució:

Referint-se a la resolució sobre Espanya aprovada en el 70è Congrés Internacional del PEN celebrat a Tromso, Noruega, el setembre de 2004,

Constatant amb profunda preocupació que no s’ha avançat en la direcció marcada per la citada resolució en el cas del diari en euskera Egunkaria i del seu director Martxelo Otamendi, així com d’altres persones vinculades professionalment amb el diari,

Alarmada pel fet que el fiscal especial demana un total de 449 anys de presó per a les 17 persones acusades en el cas contra el diari Egin, com ara els seu director, Jabier Salutregi, la subdirectora, Teresa Toda, i 15 ex membres del consell d’administració del diari, basant-se en les mateixes acusacions imprecises que van provocar-ne el tancament fa set anys,

Considerant que aquest primer judici, pel qual encara no hi ha data fixada, podria crear un precedent a partir del qual es podrien demanar penes similars en el cas d’Egunkaria,

Considerant, a més, que en els últims 7 anys les autoritats espanyoles van obtenir el tancament de dos diaris, Egin i Egunkaria; una emissora de ràdio, Egin Irratia, i una revista mensual, Ardi Beltza, basant-se en l’acusació, no provada encara, que les controla el grup Euskadi ta Askatasuna (ETA) o que tenen vincles amb ell,

Tement que aquets procediments poden haver vulnerat la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió,

Comparteix la preocupació sobre la poca consistència dels suposats lligams entre aquests mitjans de comunicació i ETA i, en el cas d’Egin, fa notar que set anys després de la clausura del diari, les autoritats judicials encara no han presentat cap prova nova i que no s’ha celebrat cap judici a Espanya.

Es remet a les normes internacionals que recomanen la màxima celeritat en la celebració de judicis,

Sol.licita al govern espanyol perquè constitueixi una comissió imparcial de caire internacional per investigar aquests casos.

Apel.la al govern espanyol a sobresseir o, en el seu defecte, a accelerar els procediments en els casos d’Egin i d’Egunkaria, tot garantint un judici just, on es respectin la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió.