El 23 de setembre vam celebrar l’acte públic del Premi PEN Català de Traducció en el marc de La Setmana del Llibre en Català. El 30 de setembre, Dia Mundial de la Traducció, anunciarem quina d’aquestes traduccions ha estat escollida guanyadora.

L’acte, ple a vessar, va començar amb la benvinguda de la presidenta del PEN Català, Laura Huerga, que va felicitar els finalistes i va presentar la tradicional Cadira Buida, que ens acompanyava en aquesta jornada tan especial. Enguany, la Cadira Buida ha estat dedicada a Idris Said Aba Arre, traductor, escriptor i periodista eritreu, detingut arbitràriament el 2001 per denunciar la política lingüística del govern d’Eritrea. Actualment, el seu parador i condició són desconeguts. El PEN Català i el PEN Internacional consideren que la detenció il·legal d’Idris Said Aba Arre té motivacions polítiques i forma part de la repressió sistemàtica de les autoritats eritrees contra les veus crítiques.

A continuació, Dolors Udina, directora del Premi, va presentar l’edició d’enguany, introduint els finalistes que van en la jornada.

Joan Ferrerons va defensar la seva traducció de Llibre de Sang, de Kim de l’Horizon (Club Editor): “Tot i que no és una novel·la difícil, és complicat classificar-la, ja que el seu gènere és tan fluid com el de la veu que la protagonitza, que no és ni masculina ni femenina. Traduint aquesta obra, he jugat amb un munt de veus i registres per transmetre la força narrativa d’una novel·la que explora la infantesa, l’adolescència i l’adultesa d’una persona no-binària en una cerca identitària i corporal.”

Pau Joan Hernández va parlar de la seva traducció de Materials de Construcció, d’Eider Rodriguez (Edicions del Periscopi): “Aquest llibre tracta sobre la complexa relació d’una filla amb el seu pare alcohòlic, els sentiments contradictoris que sorgeixen, i com cadascú els gestiona a la seva manera. A més, retrata de passada la realitat del País Basc en uns anys molt difícils. Els traductors de llengües minoritzades poques vegades tenim la sensació tan viva d’estar realment, i no de manera metafòrica, actuant com a ambaixadors d’aquestes cultures al nostre país.”

Marta Nin va presentar El mar terra endins, de Nariné Abgarian (Comanegra): “La narrativa d’Abgarian està impregnada de dues tradicions culturals i lingüístiques, l’armènia i la russa. La seva prosa reflecteix la complexitat d’aquest encreuament cultural. Traduir l’obra d’Abgarian suposa emprendre un viatge ardu però gratificant, que representa l’oportunitat d’obrir més la finestra de la narrativa armènia i enriquir al mateix temps el patrimoni literari en català.”

Finalment, Miquel Cabal Guarro va parlar de la seva traducció de La glàndula d’Ícar, d’Anna Starobínets: “Els relats que formen La glàndula d’Ícar ens presenten un món possible, proper i reconeixible, però lluny de ser ideal. És un món cobert per un tel de desesperança i inquietud. Les llengües i les literatures són dipòsits de memòria col·lectiva i, quan transportem obres d’un idioma a un altre, sempre es perden fragments pel camí. La clau està en saber reomplir aquests dipòsits de manera que el seu contingut no quedi distorsionat o pervertit.”

Aquestes defenses per escrit les podreu trobar a l’edició de tardor de Visat.