A l’espera de la resolució del cas Assange, el PEN Català expressa la seva preocupació per la persecució continuada de Julian Assange, editor i fundador de Wikileaks, i convida a una reflexió sobre les conseqüències de la persecució del periodisme. 

La pràctica del periodisme es troba en una situació difícil. La quantitat d’assassinats de periodistes a zones de guerra ha sigut esfereïdora els darrers anys: 103 periodistes en els cinc primers mesos a la Palestina ocupada, 11 morts i 12 detinguts en els dos anys de guerra a Ucraïna, 15 assassinats, 30 desapareguts i 779 periodistes han estat empresonats a Mèxic des del 2022 . Pablo González, periodista basc, fa dos anys que està en presó preventiva a Polònia per delicte d’espionatge, encara sense judici. A casa nostra, Jesús Rodríguez ha estat denunciat per delicte de terrorisme quan, els darrers anys, la seva activitat ha estat centrada a destapar les operacions d’espionatge policial als moviments socials.

Assange s’enfronta a 175 anys de presó als Estats Units pel seu rol el 2010 en l’obtenció i la publicació de documents militars i diplomàtics classificats.

Burhan Sonmez, president del PEN Internacional, declarava a l’inici del judici: “Utilitzar les lleis d’espionatge per perseguir periodistes i editors que revelen informació d’interès públic vulnera els drets fonamentals de llibertat de premsa i llibertat d’expressió, salvaguardats tots dos en el marc jurídic del Regne Unit. El cas d’Assange té una motivació política i posa en dubte el nucli del periodisme de recerca i els principis democràtics, per la qual cosa cal la protecció d’aquests drets per a la preservació més àmplia d’una premsa lliure i responsable.”

La causa d’Assange ha obert la porta a procedir contra els periodistes en més àmbits. La persecució judicial i l’empresonament són l’eina més eficaç per impedir l’exercici de la seva feina. Les condicions d’empresonament d’Assange també són molt preocupants: presó de màxima seguretat i aïllament que han suposat un greu perjudici per a la seva salut física i mental.

El bon periodisme sempre s’ha significat com un espai de resistència contra relats propagandístics, i suposa un desafiament al poder hegemònic, el poder del secret, el poder d’operar contra els ciutadans, contra els seus interessos o les seves voluntats. És necessari que el salvaguardem.

Un periodista a presó és un periodista que no pot fer la seva feina i és alhora censura. Un periodista a presó vulnera el dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació, és així com no només vulnera les llibertats d’aquesta persona si no el dret a la informació de milions de persones. Un periodista a presó és un exemple, un espai prohibit, una definició dels temes que no es poden investigar ni explicar, una pregunta que no es pot fer. El periodisme ha de ser lliure per garantir una societat lliure.

El PEN International i els Centres PEN d’arreu del món han insistit a les autoritats estatunidenques que retirin els càrrecs i la sol·licitud d’extradició contra Assange. Amb l’alarmant perspectiva de la seva possible extradició, fem una crida a les autoritats del Regne Unit perquè la deneguin i el posin en llibertat immediatament.

 

*Dades de morts, empresonats i desapareguts de RSF.