Del 29 al 31 de maig es va celebrar a la ciutat danesa de Copenhaguen l’Assemblea General de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN) a la qual pertany el PEN Català. L’Assemblea va reunir a més de 300 persones, entre representants de les ciutats de la xarxa i els escriptors i artistes que hi estan acollits actualment. La ciutat de Barcelona va estar representada per una delegació del PEN Català encapçalada per la seva presidenta, Laura Huerga.

L’Assemblea es va organitzar en sessions plenàries a les quals van assistir totes les persones inscrites (delegats de les ciutats ICORN, escriptors i artistas acollits, representants municipals i organitzacions de protecció dels drets humans i de defensa de la llibertat d’expressió), i sessions paral·leles en què els participants es van distribuir en funció dels seus interessos.

Desafiaments a la llibertat d’expressió i els drets humans arreu

Al llarg d’aquests tres dies d’assemblea i de programa d’activitats, també hi va haver espai per escoltar els investigadors i investigadores vinculats a l’ICORN i els seus estudis sobre el context internacional geopolític actual i la crítica situació dels drets humans i de les veus lliures i dissidents a bona part del planeta.

Un dels reptes actuals de la llibertat d’expressió és clarament legislatiu. I és que cada vegada més s’està desplegant en molts indrets una legislació que clarament persegueix reprimir i silenciar la dissidència interna. Lleis com la d’agents exteriors a Rússia o la que prohibeix el que anomenen “propaganda gai” i altres lleis contra el col·lectiu LGBT (Rússia, Kirguizstan, Uganda, etc.), dificulta fortament el dret de protesta i la llibertat d’expressió.

Però no només estan creixent les limitacions internacionals pel que fa a aquests drets, sinó que cada vegada més els estats estan exercint altres formes de violència i repressió d’abast transnacional. Parlem d’assassinats, desaparicions, amenaces a familiars, mal ús de l’Interpol, abusos dels serveis consulars, repressió en línia, etc. Repressió que massa sovint desencadena en l’autocensura de les veus dissidents i crítiques.

Amb tot aquest panorama, ara més que mai, les ciutats han d’entomar la missió de ser refugi i acollir el màxim possible de persones, per tal que puguin preservar la seva veu sense patir per la seva integritat física, emocional o relacional. Les ciutats han de procurar seguretat digital i física, han de poder proporcionar suport social, legal i poder proporcionar un entorn propici per al desenvolupament professional de tots aquests escriptors acollits. Finalment, han de poder procurar suport i acompanyament en el retorn a la societat d’origen al final del període de residència (en els casos que això sigui possible) perquè puguin seguir emprant la paraula, ja que sense totes aquestes veus dissidents, el món, ben segur seria un lloc molt més inhòspit.

La trobada va comptar amb intervencions d’artistes i escriptors acollits en les diferents ciutats refugi tant de forma telemàtica com presencial. Van prendre la paraula activistes com Mohamed El-Susi, músic i productor musical gazià acollit actualment a la ciutat noruega de Stavanger; Azhar Al -Rubaie, periodista d’investigació freelance de l’Iraq resident actualment a la ciutat sueca de Malmö a causa de la persecució de què ha estat víctima arran de publicar les seves investigacions periodístiques.

Novetats de l’ICORN: càrrecs electes i modificació dels estatuts

Dijous 30 es va celebrar el plenari en què els representants de les ciutats van poder votar els punts de l’ordre del dia de l’assemblea. Helge Lunde, director de l’entitat, va ser l’encarregat de presentar les línies estratègiques de la xarxa per als anys 2024-2028: 1) Protecció i seguretat, 2) Treball en xarxa i impacte 3) Sostenibilitat i desenvolupament.

La junta també va retre comptes pel que fa a la feina dels darrers dos anys. El 2023 es van rebre un total de 143 sol·licituds d’acollida, de les quals 103 van ser homes, 39 dones 1 persona no binària. Van ser acollits 22 escriptors, 14 homes, 7 dones i 1 no binari. Els principals països d’origen dels escriptors són l’Afganistan i l’Iran, i a més distància, Síria i Iraq. La majoria de les sol·licituds corresponen a periodistes, seguits de prop pels escriptors, sigui de narrativa, poesia o assaig. El temps que ha d’esperar de mitjana un candidat d’ençà que rep la invitació d’una ciutat de l’ICORN, fins que comença l’acolliment és de 159 dies.

El 2023 s’han incorporat 4 noves ciutats a l’ICORN: Varsòvia, Lovaina, Praga i Ginebra.

A l’assemblea també es van votar algunes esmenes als Estatuts que busquen adaptar el funcionament de la xarxa a les noves realitats. Un dels canvis importants va ser la creació de la figura del membre associat. D’aquesta manera es vol donar cabuda a aquelles organitzacions que han expressat la voluntat de formar part de la xarxa, però que no poden assumir tota la responsabilitat que això comporta de cara a la implementació del programa Escriptor Acollit. Els membres associats formaran part de l’ICORN, però no tindran dret a vot.

Una altra esmena va ser la supressió dels estatuts de la menció al PEN Internacional, que ja no pot durar  terme la tasca de recerca i avaluació dels candidats que sol·liciten ser acollits per una ciutat de l’ICORN. Malgrat això, la relació entre totes dues xarxes continua sent d’entesa i de col·laboració.

Finalment, es van votar els nous càrrecs de la junta. Annika Strömberg va ser elegida com a nova presidenta en substitució de Chris Gribble de la ciutat de Norwich que va renunciar al càrrec l’any passat. També es va escollir a Domenika Kasprowicz, directora de Villa Decius a la ciutat de Cracòvia com a nova membre de la mesa de govern de l’ICORN.

Reunió Crossing Borders to safety

Crossing Borders to Safety és un ambiciós projecte de llarga durada coordinat per l’ICORN amb l’objectiu d’ajudar a les ciutats de la xarxa a garantir l’entrada i l’estada dels escriptors residents als seus països respectius, així com facilitar-ne el retorn, o l’estada de l’escriptor més enllà del programa quan el retorn no sigui possible. El PEN Català ha col·laborat en la fase de recerca aportant informació sobre la legislació estatal, modalitats de visats, permisos de residència, etc. I ha aportat l’experiència dels deu escriptors que han estat acollits a la ciutat. Ara s’obre una nova etapa en la qual l’ICORN ha seleccionat 5 ciutats europees amb les quals vol treballar de manera més intensa i entre les que figura Barcelona.

Ieva Paberzyte de l’ICORN va ser l’encarregada de conduir la sessió en què també van participar Heller Waktraud, de l’Agència europea dels DDHH, i Tanja Tuma, presidenta del PEN Eslovènia.

Helles va explicar que l’Agència europea dels DDHH, per encàrrec del Parlament Europeu, està duent a terme un estudi per tenir una idea global dels programes de protecció dels defensors dels DDHH que existeixen. També es busca definir un perfil de defensor, quins són els riscos a què s’enfronten i quines necessitats poden tenir durant el període de reubicació. Va destacar que molts dels supòsits en què es troben aquests defensors estan de fet recollits en la normativa europea, però no sempre s’aplica per part dels Estats. Per tal d’avançar en la regulació és important sostraure la protecció dels defensors dels DDHH del debat sobre migració.

Els dos anys que venen es continuarà treballant amb les 5 ciutats escollides per completar una guia que pugui servir de referència a totes les ciutats europees, i per intentar convèncer les autoritats i els legisladors nacionals de la necessitat de protegir els escriptors i l’exercici de la llibertat d’expressió, com a peces fonamentals de la democràcia.

Reunió de les xarxes UNESCO i ICORN

L’altra reunió tenia per objectiu reunir les ciutats que ostenten la doble condició de ciutat literària de la UNESCO i ciutat ICORN. Les ciutats convocades van ser Barcelona, Cracòvia, Göteborg, Lió, Ljubljana, Reykjavík i Varsòvia. La reunió va ser convocada pels 2 representants de la ICORN i de la Ciutat Literària de la UNESCO a Göteborg. L’objectiu és crear sinergies entre aquestes dues xarxes amb els objectius següents:

–          Fer pressió perquè la llibertat d’expressió i els escriptors perseguits estiguin presents en el programa d’acció de les ciutats literàries de la UNESCO.

–          Convèncer a altres ciutats literàries de la UNESCO de la importància i complementarietat de pertànyer també a la xarxa ICORN

–          Millorar les condicions de treball i la professionalització dels escriptors acollits

–          Compartir experiències i reforçar els vincles entre tots dos programes, tot afegint també la xarxa de centres PEN.

Riquesa cultural i lluita

Les jornades, com és habitual també han tingut una part cultural molt important. Artistes residents a les diferents ciutats d’acollida han mostrat els seus treballs plàstics, musicals i performatius. Un exemple n’ha estat el músic i cantant especialitzat en música tradicional uigur Yusuf Suleiman, o la performance col·lectiva celebrada a la sala Vega de Copenhaguen on van intervenir diverses poetes i músiques iranianes, entre ellesYasmine El-Baramawy, Hero&Frya, Kaveh Ayreek, Gunel Movlud, Arya Aramnejad, Aaiun Nin, Mehdi Mousavi, Basim Jamal o Mohsen Hosseini.