El mal llenguatge de Putin

Aquest article de Cathal Sheerin, investigador per la llibertat d’expressió a Europa del PEN Internacional, parla de les recents mesures adoptades pel govern de Vladimir Putin per mantenir la puresa de la llengua russa i evitar l’utilització de paraules estrangeres.

L’èmfasi de l’article no recau tant sobre la discussió acadèmica relativa a la preservació de llengua russa, sinó sobre el fet que es pretén imposar aquestes directrius a través de condemnes molt severes i desproporcionades com penes de presó i multes. Aquestes mesures es postulen també com un instrument més per poder censurar als opositors de manera arbitrària.

El mal llenguatge de Putin 

L’arrogància geopolítica del president Putin contrasta amb els seus darrers i menyspreables moviments per desvitalitzar la llengua.
L’1 de juliol del 2014 ha entrat en vigor una llei que prohibeix l’ús d’elements blasfems en el teatre, en les pel·lícules i en d’altres manifestacions culturals. L’ús de males paraules en els llibres –encara no queda clar què vol dir males paraules en aquest context-  haurà de quedar explícit a les portades.  Els infractors seran multats.
Resulta irònic que Putin, l’home que va arribar a declarar públicament que els terroristes txetxens haurien de ser “escombrats al seu femer”, hagi arribat a signar una llei que té per objectiu netejar la llengua russa.
L’1 de juliol la Duma russa discutirà un projecte de llei que té per objectiu prohibir l’ús de paraules estrangeres en els discursos públics. La llei, que vol purificar la llengua russa tot “alliberant-la de la brossa estrangera” , va ser proposada pel Partit Liberal Democràtic (PLD), d’extrema dreta, i ha estat impulsada pel seu cap, Vladimir Zhirinovsky, un home que va arribar a animar els seus col·laboradors a violar una periodista embarassada.

El PLD ja ha proposat una llista de paraules prohibides, entre les quals hi ha ‘boutique’, ‘manager’, ‘OK’ i ‘wow’. Aquells qui infringeixin la llei hauran de pagar multes i els llibres que continguin aquestes ofensives paraules estrangeres seran confiscats.

Les objeccions més immediates a aquesta llei són òbvies. Una llengua a la qual  s’impedeix de barrejar-se amb paraules estrangeres per tal de transformar-les i, alhora, ser transformada amb l’aportació dels nous mots, corre el perill d’atrofiar-se: esdevé una llengua malalta. En el mateix sentit, arraconar les paraules obscenes dels nostres discursos seria com treure els colors més impactants de la paleta d’un pintor.

Fora de Rússia les reaccions a aquestes lleis han estat bàsicament riure de llur estupidesa, però els russos que treballen amb la escriptura o en l’àmbit de les arts visuals subratllen que hi ha un element molt més sinistre al darrere d’aquesta legislació.

He preguntat a l’Andrei Nekrasov, el premiat productor de cine, periodista i dramaturg, què creia que motivava aquestes lleis. Val la pena citar sencera la seva resposta:
“Aquest bombardeig de lleis referents als mitjans i a les arts, proposades i aprovades per la Duma, poden semblar sensillament ridícules… en realitat són més ominoses del que semblen.  Com que Putin està fent tot el que pot per emular la política exterior de la Unió Soviètica, la seva untuosa manera  de legislar  està esgarrifant la població ambregulacions que recorden l’època de Stalin. De fet, la darrera gran campanya de Stalin fou contra el cosmopolitisme”, i evidentment anava molt més enllà dels aspectes purament culturals. Les víctimes del sistema del Gulag i dels escamots d’afusellament van augmentar enormement. La Rússia actual no ha arribat encara a aquest punt, però l’actual histèria nacionalista està generant una atmosfera sinistrament semblant a la del consens totalitaristic soviètic, durant el qual el règim no s’havia ni tan sols amoïnar per la resistència.

“Allò que encara no tenim a Rússia és l’equivalent a la llei de propaganda anti-soviètica. Les persones són assenyalades i avergonyides, i eventualment assassinades per expressar opinions considerades “anti-russes”, però oficialment no poden ser processades per aquestes opinions.  Tot i això, hi ha un ampli ventall de lleis per emmordassar les crítiques i la llibertat d’expressió. “Extremisme” ha estat una paraula força utilitzada des de fa temps,  però, des de l’augment del nacionalisme i de l’ultraconservadorisme en els darrers mesos, que qüestionen obertament la versió soviètica de la Segona Guerra Mundial, “ofendre els sentiments dels creients”, “la propaganda gai” – i ara l’ús de “paraulotes” en l’art- poden ser utilitzades pels neo-Stalinistes per reforçar el seu control sobre la societat russa”.

També he preguntat que en pensava de la nova legislació a la guardonada periodista Oksana Chelysheva. Ella ha rebutjat els arguments de la “moralitat pública” que esgrimeixen els polítics que donen suport a aquest tipus de lleis i dubta que realment sigui possible eliminar les paraules estrangeres del rus:

“No són estúpids –saben que amb aquesta prohibició tan sols incitaran els artistes a parodiar les lleis. Per què les impulsen aquestes lleis, llavors? La raó principal és senzillament la de tenir una altra eina per manipular les lleis per motiuspolítics. Hi ha hagut innombrables exemples d’activistes detinguts als carrers amb el pretext que havien utilitzat llenguatge “ofensiu” en llocs públics. En alguns casos aquestes detencions van acabar amb 15 dies d’arrest administratiu tot i que sovint els únics que afirmen haver sentit les “paraulotes” són els que fan l’arrest.  Ara els han facilitat la feina”.

Les opinions de Nekrasov i de Chelysheva es basen en l’experiència; tots dos han estat víctimes d’assetjament i han rebut amenaces de mort per la seva denuncia de la corrupció a la Rússia de Putin.

La llei contra el llenguatge ofensiu i l’esborrany de llei que criminalitza les paraules estrangeres s’afegeixen al sempre creixent atac legislatiu de Rússia a  la llibertat d’expressió.  Allò que els caracteritza no és la seva estupidesa, sinó la seva incidència a restringir no només allò sobre el que hom pot dir sinó també sobre com pot parlar.

Com la ‘nova parla’ que va inventar Orwell, aquesta nova legislació crea un ambient d’incertesa i ansietat en el qual una paraula solta pot ser utilitzada (i segurament ho serà) contra els crítics del règim.