El dret a la llengua és una obra col·lectiva, impulsada pel Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català amb la col·laboració del CIEMEN, la Fundació Irla i la Xarxa Vives d’Universitats, i publicada per Saldonar, escrita amb la voluntat de reivindicar la Declaració Universal de Drets Lingüístics de 1996, feta a Barcelona, i de generar un debat per actualitzar-la i ampliar-la. La Declaració va suposar un punt d’inflexió en la lluita de les minories lingüístiques del món per al seu reconeixement pacífic, i és el document més elaborat sobre el respecte als drets lingüístics, tant individuals com col·lectius. Té com a objectiu aconseguir que els grups minoritzats tinguin el dret a viure en la llengua pròpia amb seguretat i plenitud de drets.

El PEN Català va tenir, amb el CIEMEN, un paper protagonista en l’impuls de la Declaració de 1996. Per això, aquest llibre vol contribuir a fer que els pròxims anys hi hagi un debat internacional sobre els drets humans lingüístics.

En aquest llibre, es considera que on hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s’imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l’espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d’acció que tots els altres ecocidis.

El 1996, amb l’objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu, El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigències de la Declaració adaptant-la a l’estat actual del món, que ara com ara té una idiosincràsia frenètica i demofòbica que accentua i multiplica el perill en què es troba la diversitat lingüística.

És, doncs, una declaració d’intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar.

Aquest llibre ha estat coordinat per Vicenta Tasa Fuster, i conté textos de Simona Škrabec, Víctor García Tur, Pit-roig Vinyals i Tasa, Carles Torner Pifarré, Oriol Ramon i Mimó, Isidor Marí Mayans, Eva Pons Parera, Anna M. Pla Boix, Vicenta Tasa Fuster, Júlia Ojeda Caba, Jordi Martí Monllau, Sebastià Portell Clar, Pere Comellas Casanova i Eloi Bellés Boeta.