El 16 de desembre es va commemorar els més de 25 anys de Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) a la seu del CIEMEN a Barcelona.  L’any 1996, el PEN català i el CIEMEN van impulsar la creació d’aquesta declaració, juntament amb el suport de diverses ONG i la col·laboració de la UNESCO.

En aquesta trobada, Víctor García Tur, vicepresident del PEN, va fer una breu introducció i de seguida va cedir la paraula a la taula de ponents. Aquesta estava formada per Carles Torner,  director executiu del PEN Internacional del 2014 al 2021; Oriol Ramon, president de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles; i Vicenta Tasa, cap del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català. Tot plegat va ser moderat per Júlia Ojeda, membre del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català.

Per encetar el debat, Júlia Ojeda va preguntar a Carles Torner sobre l’impacte que havia tingut la DUDL dins de les polítiques dels organismes internacionals, com poden ser la UNESCO o l’ONU. La seva resposta va ser doble: d’una banda, les demandes es van quedar en un punt iniciàtic del procés, ja que la UNESCO va fer poc més que pujar la Declaració a la seva pàgina web. Malgrat això, Torner va reivindicar el document com a catalitzador per a posar els fonaments dels drets lingüístics, hi és considerada un referent a nivell internacional. A més, el fet que un organisme internacional de tal reputació reconegués la DUDL al seu web la dotava d’un inqüestionable prestigi.

Seguidament, Júlia Ojeda va plantejar a Vicenta Tasa si el moment actual és més propici per al reconeixement dels drets lingüístics que el 1996. Abans de respondre, Vicenta Tasa va dedicar unes paraules de record a Carme Junyent, absenta en el debat i que hauria de ser-hi en lloc de Tasa. Respecte al context històric, la cap del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català destacava quatre grans problemes contemporanis que no existien o no eren tan preocupants a finals dels noranta: les crisis socioeconòmiques i climàtiques intenses, les migracions massives, l’aparició de la intel·ligència artificial i la culminació de la globalització. Tots aquests elements dificulten la preservació dels drets lingüístics, ja que, per exemple, les grans migracions amenacen els mecanismes naturals de les llengües. Tasa argumentava que per protegir aquests drets, els estats han de garantir-los, ja que poden haver-hi poders econòmics que no tenen interès en la preservació de les minories lingüístiques. Afirma que els estats han de defensar les llengües dels seus territoris.

Quant a la convivència pacífica de diferents llengües dins d’una comunitat, Oriol Ramon considerava que és un àmbit de gestió complicada. Recordant els problemes que van enfrontar en redactar la DUDL per crear un marc teòric que animés els parlants a transmetre les seves llengües, especialment quan aquestes es troben en minoria i no reben reconeixement institucional. Va destacar la importància de la Declaració en evitar que les generacions futures deixin de transmetre les seves llengües per evitar problemes. Ramon també destacava les dificultats a l’hora d’incloure els conceptes d’integració i assimilació dins la DUDL, ja que, tot i ser opcions de lliure elecció, poden afectar negativament les llengües minoritzades.

Carles Torner destacava l’impacte significatiu de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) en diverses comunitats, subratllant dues anècdotes: el reconeixement del Dalai Lama per la creació del PEN tibetà i la defensa de la llengua, així com la facilitació de la creació del PEN quítxua. En resposta a una mirada de futur per a la DUDL, Oriol Ramon va destacar la necessitat de revisar i actualitzar el marc teòric, especialment en àmbits digitals. Va advertir que, sense intervenció, només es parlarà una petita fracció de les llengües actuals al segle XXII. Ramon va insistir que la DUDL ha de ser institucionalitzada, preferiblement a través de l’ONU a Ginebra en lloc de la UNESCO a París, com es va fer el 1996.

Vicenta Tasa subratllava la importància d’institucionalitzar la DUDL i destaca la necessitat d’actualitzar la Declaració en l’àmbit tecnològic per garantir la supervivència de les llengües minoritzades. Fa referència a la necessitat de parlar les llengües minoritzades en el món digital.

Per concloure l’esdeveniment, els poetes Josep Pedrals i Blanca Llum Vidal van recitar diversos textos que donen forma als temes discutits durant el debat, proporcionant una conclusió artística al contingut reflexiu i enriquidor de l’acte.