La vida i la literatura és un cicle de diàlegs organitzat per KRTU amb la col.laboració del PEN Català i l’Ateneu Barcelonès. Els diàlegs se celebren a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès a les 19.30 hores, els dies 4, 9, 11 i 16 de desembre.

Amb la seva llarga costa, Catalunya des de sempre ha sabut assumir les influències que arribaven de països llunyans. Però des de fa algunes dècades, l’estabilitat política i el benestar econòmic l’han convertit en un d’aquells refugis privilegiats on persones de molt diverses procedències busquen la seva sort;  per superar la pobresa, per trobar un recer de llibertat o bé per enriquir-se en un clima d’efervescència cultural i artística.

Si el cicle de conferències «Noves cartografies literàries» de l’any 2005 es preguntava sobre les influències i punts del contacte, aquestes sessions es proposen mesurar la distància entre la realitat i la seva transformació en un text. En la literatura, les experiències vitals, per molt extraordinàries o dures que siguin, no són més que material que ha de ser treballat, transformat, convertit en una obra feta de paraules. Com es toquen aquests dos components, la vida i la literatura?

Els participants en aquest cicle formaran parelles en què un autor català i un autor estranger vinculat amb Catalunya, comentaran aspectes de la realitat que han influenciat els seus paisatges literaris. Els diàlegs sobre la permeabilitat de les fronteres al món actual se centraran en la relació entre la paraula escrita i la imatge cinematogràfica (Stefanie Kremser i Agustí Villaronga), la religiositat en l’horitzó dels autors ateus (Matthew Tree i Pep Coll), la relació de l’Àmerica Llatina amb les transformacions de l’Europa postcomunista (Rolando Sánchez Mejías i Patricia Gabancho) i també en les migracions des del nord d’Àfrica —causades per la penúria econòmica i la repressió política— i les seves conseqüències (Salem Zenia i Marta Segarra).

Com ha recollit la literatura totes aquestes transformacions?