Text d’Antoni Clapés, representant del PEN Català al congrés d’Eslovènia.

6 de maig
sortir de casa a  l’alba — “La nit no és el que creiem: revers del foc, / caiguda del dia i negació de la llum, / sinó subterfugi fet per obrir-nos els ulls / damunt el que resta sense revelar per més que s’il·lumini” — record de tants viatges a primera hora, al primer tren — formigeig de gent a l’aeroport — per què hi ha tant de brogit, tothora, en llocs així? — Lufthansa ens dóna la benvinguda en català — i un croissant immenjable — llegeixo Retour à Killybegs: magnífica, punyent novel·la sobre els temps foscos, a Irlanda — arribant a Múnic, rere la boira, com un Mondrian o un Molinari borrós: una estesa de camps de colors diversos, negre bru verd fosc verd clar i l’or de la colza — Bled, a la fi — un paisatge de meravella — un llac amb una illa al bell mig, un castell damunt el penya-segat, una església elegant — muntanyes amb pendents de boscos de faig i d’avets — rouredes antigues — til·lers castanyers i desmais a la riba — aigües arrissades pel vent — el temps sembla aturat en l’aire de l’Imperi — diries que Sissi i s’Arxiduc apareixeran dins d’una calesa rere un bedoll antic — l’aire transporta perfum de flors, de mel — les hores transcorren lentes i les campanes de Sv Martin no aconsegueix dur un ritme prou pausat — t’adones que ets en un lloc on no pots conèixer res del llenguatge: ni llegit ni sentit — “ells parlen una llengua misteriosa i clara; quan jo els parlo, somriuen de no entendre’m tampoc” — la fragilitat de les llengües, el càstic bíblic.

lectura de tres poetes eslovens de Gorizia — Marko Kravos introdueix el clima gorizià en la poesia eslovena d’ara — el batlle de Bled dóna la benvinguda — Janez Povse parla del brogit de l’Isonzo i del silenci del Carç — Jurij Paljk vol ajeure’s entre les vinyes i beure vi roig com la sang i somiar somiar somiar — David Bandelj diu l’estranyesa de viure: ressons de Kerouac i de Hildegarda — la guitarra de Marko Feri fa de contrapunt a cada lectura: laments suaus, sonates de jazz, balades històriques.

castell de Brdo, vora Kranj — la senyora Julijana Bizjak Mlakar, ministra de cultura, dóna la benvinguda als congressistes amb llarg parlament en eslovè — després hi ha una breu traducció a l’anglès, que no se sent — el president del PEN Internacional, John Ralston Saul explica els dos grans temes que es debatran en aquest congrés: l’escriptor enmig de les turbulències d’una societat global, i guerres visibles i guerres invisibles — una llum melosa i una copa de vi frizzante retornen el to càlid a l’ambient — la tarda cau a poc a poc damunt els jardins de l’antic pavelló de caça dels ex-reis de l’ex-Iugoslàvia — tot sembla voler tenir un aire nou, en aquest país que s’està refent de bell nou — un palau decorat amb gust de nou ric per un tal Josip Broz per tenir la il·lusió de ser, ell també, com els grans caps d’estat capitalistes — sopar de luxe, en una llarga taula que aplega una seixantena de comensals — veus adormides, a l’autocar de retorn.

7 de maig
primera hora — llum primera— semblen dormir, encara, les aigües del llac: aturades — tan sols es deixondeixen per reflectir la por de la nit que fuig, l’enigma del dia que neix, la llum mateixa — el silenci imposa la seva veu més enllà de la xerrameca dels invisibles ocells — rere els boscos s’alça l’albor dels cims.
IEDC, una escola de negocis per als neoliberals del nou règim — discursos de la directora i del president — onze intervencions, al llarg del matí — destaca la de Jean-Luc Despax que apunta a la submissió dels media als poders, en una societat global, a propòsit del darrer llibre de Houellebec — “On peut toujours lire des clasiques, en attendant les pompiers pyromanes du Fahrenheit 451” — a la tarda, set conferències sobre les guerres: és a dir, de la guerra mundial als conflictes aïllats i llunyans — què fer, com a escriptors, davant la guerra? — potser l’únic possible és estudiar noves estratègies de confrontació en contra seu? — col·loqui intens — entre tòpics i obvietats, Edvard Kovac té el seny de dir que hem estat capaços de guanyar la guerra però no de viure la pau — citacions de Salamun: l’empatia: que els altres sentin allò que jo sento — Sylvestre Clancier: estem com drogats per la guerra: (com a metàfora) ensenyem els nens a fer castell d’arena que el mar, inevitablement, destruirà: i això és l’espectacle — ressons de Debord.
a Radovljica, poblet turístic — presentació a l’ajuntament de la traducció a l’eslovè d’una novel·la del president — ara que acaba el mandat vol donar-se un bany de masses (modest) — l’únic d’interès ha estat la música que s’ha interpretat: Purcell, Händel, Ortiz — al final, la llum ha abandonat els vidres de la finestra on estava enganxada, i la foscor l’ha substituït — sopar “típic”: inacabable, eternitzant, també.

8 de maig
matí lliure: camino la meitat del cercle del llac — fins on el tal Josip Broz tenia una finca colossal, on continuava els seus deliris de ser com un gran capo capitalista — tots els dictadors acaben sucant pa a la salsa que ells mateixos s’han muntat — la vista és magnífica i es mastega silenci — m’ajec damunt l’herba i deixo que el pensament fugi enllà enllà —estranyesa, amb tant de benestar: la meva vessant calvinista sempre a punt!— a la tarda hi ha la taula rodona del comitè per a la pau — m’ha semblat que hi havia alguns cops de colze, estratègies de les diverses sensibilitats, per arribar a cap conclusió — de què serveix discursejar si a Turquia hi ha dos milions de refugiats siris i ningú no en parla? per què només es discuteix sobre Palestina? és perquè aquesta ha esdevingut una qüestió de prestigi? — al final de la tarda, lectura a la biblioteca de Kranj: un edifici molt bell i molt ben dotat — una seixantena d’alumnes d’uns setze anys amb el prof de literatura i la de francès — Edvard Kovac ho ha fet mot bé: ha introduït cada poeta (Sylvestre Clancier, Jean-Luc Despax i jo), ens feia algunes preguntes mentre llegíem poemes — mesclant francès (i català) i eslovè — goig i atenció en els rostres dels alumnes — en sortir, una adolescent se m’ha adreçat per demanar-me opinió sobre el treball de poeta: era evident que escrivia — la meva recepta sempre és treballar i treballar i treballar — enacabat hem anat a una taverna i hem begut vi novell i menjat porcella: això ens ha estalviat el sopar de fi de curs — l’aire tebi, la plaça rodejada d’edificis antics i la bona conversa ens han fet perdre la noció del temps: una bella serata!

9 de maig
esmorzar d’hora per acomiadar els excursionistes que anaven de visita al parc Natural del Triglav — amb Vesna hem caminat molta estona vora el llac — flors escampades arreu, a dojo — m’ha explicat el seu país — com era, com és, com voldria que fos — dinem en una terrassa damunt del llac: vi de Maribor i rezina, tot veient una competició de rem — taxi cap a l’aeroport
a l’avió, entre Ljubljana i Zúric, reflexiono sobre aquests dies passats — tan ràpids tan intensos tan breus — enveja de viure en un país que sembla normal, que vol ser normal — la llengua és el bé preuat a preservar — i fer-ho sense complexos — és evident que la independència els ha estat molt favorable.

Hvala lepa, Slovenia!