El PEN Internacional, juntament amb el PEN Català, s’afegeix a l’Institut Internacional de Premsa (IPI) i a les organitzacions signants per expressar la seva profunda preocupació per l’augment recent de violacions de la llibertat de premsa a Turquia, que marca un inici d’any alarmant. L’ús freqüent d’arrestos arbitraris, detencions, mesures de control judicial i condemnes suposa una amenaça existencial per als mitjans independents, el discurs democràtic i els drets humans fonamentals al país.

Turquia ha de garantir que les seves pràctiques s’ajustin als estàndards internacionals de protecció de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa, així com a les garanties consagrades en la seva pròpia Constitució, per tal de salvaguardar els fonaments de la democràcia i els drets humans.

Només el gener de 2025, com a mínim nou periodistes van ser detinguts, sis condemnats a penes de presó, cinc empresonats, vint-i-tres investigats i un va patir obstrucció policial. A continuació, presentem una cronologia d’una preocupant acceleració de les violacions de la llibertat de premsa durant el darrer mes (la següent no és una llista exhaustiva):

2 de gener: Les autoritats turques van obrir una investigació contra la periodista Aslıhan Gençay pel seu reportatge sobre la corrupció a Hatay. Van bloquejar l’accés al seu article i la van acusar de múltiples delictes, inclosa la violació de la llei de desinformació, en un aparent intent de suprimir el periodisme d’investigació.
7 de gener: La Fiscalia General d’Ankara va iniciar una investigació contra 21 periodistes que van cobrir la vista final del judici de Kobane. Els periodistes s’enfronten a possibles multes per suposades fotografies no autoritzades, una mesura que de facto criminalitza la cobertura habitual dels tribunals.
17 de gener: Una operació coordinada va portar a la detenció de sis periodistes – Reyhan Hacıoğlu, Necla Demir, Rahime Karvar, Vedat Örüç, Velat Ekin i Ahmet Güneş – en diverses ciutats. Se’ls van negar drets legals bàsics, inclòs l’accés a representació legal, i posteriorment van ser detinguts el 20 de gener sense que es registressin les seves declaracions. L’única justificació de les autoritats sembla ser la seva activitat periodística legítima. (Nota: Ahmet Güneş va ser alliberat el 4 de febrer.)
21 de gener: El corresponsal de Rudaw TV, Rawin Sterk Yıldız, va patir interferències policials mentre documentava una detenció al districte de Beyoğlu, a Istanbul. Tot i identificar-se clarament com a periodista, se li va impedir documentar l’incident públic.
23 de gener: Cinc periodistes – Yakup Çetin, Ahmet Memiş, Cemal Azmi Kalyoncu, Ünal Tanık, Yetkin Yıldız i Gökçe Fırat Çulhaoğlu – van ser condemnats a dures penes de presó, que van des de 25 mesos fins a més de sis anys, en un cas relacionat amb el terrorisme, tot i l’absència de proves creïbles.
24 de gener: La detenció del periodista Eylem Babayiğ va demostrar un cop més l’ús arbitrari dels càrrecs de “pertinença a una organització”.
28 de gener: La detenció dels periodistes Barış Pehlivan, Seda Selek i Serhan Asker, arran de la difusió d’una conversa telefònica gravada amb un perit, va generar preocupació sobre les limitacions a la cobertura d’assumptes d’interès públic. El tribunal va alliberar Seda Selek i Serhan Asker sota mesures de control judicial.
28 de gener: L’obertura d’una investigació contra la columnista de T24, Şirin Payzın, per presumpta “propaganda terrorista” a través de publicacions a les xarxes socials indica una preocupant expansió de la vigilància i criminalització de l’expressió en línia.
28 de gener: La condemna de la periodista Safiye Alagaş, exredactora del diari pro-kurd JINNEWS, a sis anys i tres mesos de presó. Alagaş ja ha passat un any en presó preventiva i actualment està en llibertat a l’espera d’apel·lació.
29 de gener: El redactor en cap de Halk TV, Suat Toktaş, el coordinador de programes, Kürşad Oğuz, i el periodista Barış Pehlivan van ser detinguts per la difusió d’una conversa telefònica gravada amb un perit. Mentre que Pehlivan i Oğuz van ser alliberats sota mesures de control judicial, Toktaş va ser detingut – les autoritats van al·legar risc de fuga i possible manipulació de proves, fet que demostra un ús preocupant dels criteris de detenció arbitrària. Halk TV és un dels principals canals privats de Turquia i és conegut per la seva programació crítica.

Les decisions del regulador de radiodifusió amenacen la llibertat de premsa

L’organisme regulador de la radiodifusió a Turquia, RTÜK, ha mostrat una preocupant tendència a atacar els mitjans crítics. Abans de la detenció de periodistes per la difusió d’una conversa telefònica gravada, el president de la RTÜK va advertir dels possibles riscos per als mitjans i periodistes relacionats amb aquesta emissió, anunciant de facto la repressió imminent. En la seva declaració, va criticar Halk TV per enregistrar i emetre sense permís una conversa telefònica amb un perit i per intentar suposadament influir en un procés judicial en curs.

Aquest incident reflecteix un patró més ampli de pressió reguladora sobre els mitjans de comunicació crítics. L’any 2024, el RTÜK va imposar 24 prohibicions d’emissió que van derivar en multes per un total de 81,5 milions de lires turques (aproximadament 2,2 milions d’euros o 2,3 milions de dòlars), la majoria dirigides a mitjans crítics amb el govern.

L’ús sistemàtic de les competències reguladores per penalitzar els mitjans de comunicació crítics genera seriosos dubtes sobre la independència de la regulació de la radiodifusió i el seu impacte en el pluralisme mediàtic a Turquia.

En un exemple recent, després del devastador incendi en un hotel a Bolu que es va produir la matinada del 20 de gener de 2025, causant 78 víctimes mortals, el president del RTÜK va ordenar als mitjans de comunicació que informessin únicament a partir de fonts oficials. Poc després d’aquesta directiva, el 2n Tribunal Penal de Pau de Bolu va imposar una prohibició de difusió de la catàstrofe a petició de la Fiscalia General de Bolu.

Mesures de control judicial: una nova eina de censura

Tot i que sembla haver-hi una disminució en el nombre de periodistes empresonats, això oculta un preocupant desplaçament cap a l’ús de mesures de control judicial—com la prohibició de viatjar, els controls periòdics a comissaria i l’arrest domiciliari—com a mitjans alternatius per restringir la llibertat de premsa. Aquesta tendència representa una pràctica igualment antidemocràtica dirigida a controlar la llibertat de moviment i d’expressió dels periodistes. L’aplicació sistemàtica d’aquestes mesures, combinada amb l’augment de la censura a Internet, sembla estar substituint la detenció tradicional com a mètode per silenciar el periodisme independent.

Casos recents exemplifiquen aquest patró. Mentre que els periodistes són alliberats sota mesures de control judicial poc després de ser detinguts, la imposició arbitrària de prohibicions de viatjar, arrestos domiciliaris i altres restriccions continua obstaculitzant la seva capacitat per exercir la seva tasca professional amb eficàcia. Aquestes mesures, concebudes originalment com a recursos excepcionals per garantir el correcte desenvolupament dels procediments judicials, s’estan utilitzant cada vegada més com una arma per crear un efecte dissuasiu sobre la llibertat de premsa.

Davant d’aquestes greus violacions de la llibertat de premsa a Turquia, instem les autoritats turques a defensar els principis de la justícia, alliberar els periodistes sotmesos a detencions i empresonaments arbitraris, i protegir el paper vital del periodisme en el foment del debat sobre qüestions d’interès públic i la democràcia.

Signen:

Institut Internacional de Premsa (IPI)
Associació de Periodistes Europeus (Internacional)
Associació de Periodistes Europeus a Bèlgica (AEJ Bèlgica)
Associació de Periodistes Europeus a Bulgària (AEJ Bulgària)
Associació de Periodistes (GC)
Comitè d’Helsinki de Bulgària
PEN Català
Centre per als Mitjans, la Informació i la Recerca Social de Geòrgia (CMIS)
Coalició per a les Dones en el Periodisme (CFWIJ)
PEN Danès
Centre Europeu per a la Llibertat de Premsa i Mitjans de Comunicació (ECPMF)
Federació Europea de Periodistes (EFJ)
Freedom House
Associació de Mitjans Estrangers (FMA Turquia)
Carta Georgiana d’Ètica Periodística
IFEX
Index on Censorship
Federació Internacional de Periodistes (IFJ)
PEN Irlandès / PEN na hEireann
PEN Kurd
Associació d’Estudis sobre Mitjans i Dret (MLSA)
Associació de Mitjans i Migració (MMA)
Fundació per al Desenvolupament dels Mitjans (MDF)
Netgazeti / Batumelebi
OC Media
P24 Plataforma per al Periodisme Independent
PEN Armàn
PEN Amèrica
Centre PEN de Bòsnia i Hercegovina
PEN Esperanto
PEN Internacional
PEN Melbourne
PEN Noruega
PEN Quèbec
PEN Suècia
PEN Türkiye
Associació de Periodistes Progressistes (PJA)
PEN San Miguel
Organització de Mitjans del Sud-est d’Europa (SEEMO)
Centre PEN Vietnamita a l’Estranger
Yapay Gündem
PEN Croat