Del 18 al 20 de novembre, el Comitè de Traducció del PEN Català i el CCCB van organitzar el cicle “Traduir la vida”, un cicle de converses que va posar al centre la relació entre escriptors i traductors, amb l’objectiu de visibilitzar creadors compromesos amb valors com la cultura de la pau, la llibertat d’expressió i la llibertat de creació.

Durant tres dies, tres destacats autors internacionals van dialogar amb els seus traductors al català, en una sèrie de trobades que van anar més enllà de l’àmbit estrictament professional, mostrant la complicitat i amistat que sovint uneix aquests dos col·lectius. El cicle va posar en relleu la importància de la traducció com a pont cultural i com una forma d’entendre la vida d’un altre a través de la pròpia experiència creativa.

Les sessions van evidenciar el paper fonamental dels traductors com a portaveus dels escriptors en la nostra llengua. El cicle va ser un èxit de públic i participació, consolidant-se com una iniciativa clau per fomentar el diàleg cultural i literari a casa nostra.

CCCB, Glòria Solsona, 2024

El 18 de novembre, va inaugurar el cicle  la conversa entre l’escriptor grec Petros Màrkaris, referent de la novel·la negra europea, i Quim Gestí, el seu traductor al català durant més de dues dècades a la sessió titulada Grècia… i ara què?.

Pots recuperar-la aquí

CCCB, Glòria Solsona, 2024

El 19 de novembre, va tenir lloc la trobada entre Denise Desautels, una de les figures més destacades de la poesia quebequesa contemporània, i Antoni Clapés, poeta i traductor de la seva obra al català. La conversa, marcada per una gran complicitat, va aprofundir en els vincles literaris i personals que uneixen les seves trajectòries creatives. A més, Desautels ha versionat al francès poesia d’Antoni Clapés, establint un enriquidor intercanvi literari de doble direcció.

CCCB, Glòria Solsona, 2024

El 20 de novembre, el cicle “Traduir la vida” va culminar amb una intensa i emotiva conversa entre Vera Pàvlova, una de les poetes més rellevants de la literatura russa contemporània, i Xènia Dyakonova, traductora al català de la seva obra i també escriptora. Durant la conversa, Pàvlova va remarcar la importància de trobar les paraules justes per descriure allò que sovint sembla indescriptible, creant una obra que dialoga amb la tradició sense perdre l’originalitat.