Article de Cinta Arasa, vocal del Comitè d’Escriptors Perseguits, sobre la trobada del Writers in Prison Committee del PEN Internacional a Amsterdam.

La imatge d’una carta dins d’una ampolla, llençada per un nàufrag que demana ajuda, desperta incertesa i inquietud. Les possibilitats que les ones duguin la carta a les mans d’algú disposat a socórrer el dissortat o dissortada escriptor de la missiva són poques.

De vegades és aquesta la sensació que es té quan s’inicia una campanya o s’envien cartes o missatges a ambaixades, governs o autoritats demanant l’alliberament de persones que pateixen presó (i tortura, i aïllament, i penes de mort…) per raó de la seva activitat intel·lectual i en defensa dels drets humans i de la llibertat. Incertesa i inquietud. O pitjor: sabem que no només l’atzar serà el nostre aliat o enemic. Hi haurà, segur, vents que bufaran en la direcció contrària a la que asseguraria l’arribada a bon port de la carta, i encara, mans maldestres o malintencionades, disposadíssimes a fer que qualsevol crit a favor de l’alliberament d’un escriptor o escriptora que té la valentia de fer servir el seu talent per dir la veritat, quedi en no res.

Més enllà de les metàfores, hi ha governs i grups diversos que actuen a escala internacional o bé als seus països, amb interessos claríssims, amb capacitat per utilitzar el seu poder sense límits, o amb límits escassos. L’espai per a la dissidència és ben minso i, a més, per a moltes persones, extremadament perillós.

El PEN Internacional ha presentat, en el marc del Congrés Bianual del seu Comitè d’Escriptors Perseguits -que va tenir lloc el passat mes de maig a Amsterdam conjuntament amb el congrés de l’ICORN- l’informe de dos anys d’activitat per la llibertat d’expressió al món.

Darrere de cadascuna de les accions realitzades hi ha sempre noms de persones, però potser és en els casos en què s’aconsegueix un alliberament quan els noms i els cognoms es fan més visibles. Durant aquest període, i després de diverses accions conduïdes pel PEN, com la seva adopció com a membre honorari del PEN, o l’acte de reservar-li una cadira buida al congrés del Comitè d’Escriptors Perseguits a Cracòvia, s’ha aconseguit l’alliberament de l’escriptor camerunès Enoh Meyomesse, fundador de l’associació d’escriptors del seu país.

També ha estat alliberat l’escriptor vietnamita Dieu Cay, després que es duguessin diverses accions de pressió al govern de Hanoi.

El PEN internacional ha fet valdre la seva condició d’ens consultor de les Nacions Unides per tal de presentar dades sobre la situació de la llibertat d’expressió a Mèxic i Hondures, que després l’ONU utilitzarà en els seus informes.

També a l’àrea geogràfica de l’Amèrica Llatina és significatiu el recent establiment del PEN d’Hondures. Aquest centre ha comptat amb assessorament digital, físic i psico-social del PEN internacional.

Pel que fa a Àsia, una menció especial mereix Corea del Nord, un dels règims més hermètics del món, on la intervenció directa del PEN és impossible ara per ara. Tot i això, l’any 2013 la presidència del Comitè d’Escriptors Perseguits va participar a una conferència amb escriptors nord-coreans a l’exili, entre d’altres actuacions que han tingut el país asiàtic en el punt de mira.

A Europa els esforços s’han centrat en accions de protesta per la situació a Turquia, Kirguizistan, Macedònia i Kazakhstan, de manera molt intensa a les xarxes socials i, quan ha estat possible, a amb presència a aquests països de personal del PEN per aconseguir-ne informació de primera mà.

La resposta a la massacre de la revista Charlie Hebdo i la reivindicació, per enèsim cop, del dret a la lliure expressió ha estat un altre dels focus d’atenció del PEN a Europa.

La greu situació del continent africà pel que fa a la protecció dels drets humans més bàsics ha fet que molts dels esforços del PEN s’hagin centrat a obtenir informació concreta sobre Etiòpia, Eritrea, Nigèria o Malawi, i posteriorment contribuir als informes que les Nacions Unides realitzen sobre aquests països. Finalment, una altra fita significativa ha estat la creació del Centre PEN d’Escriptors Eritreus a l’exili.

Les intervencions als països de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica han estat marcades pels greus conflictes existents a Síria, els esclats de violència a Egipte, i el règim opressor de l’Iran. És per això que aquesta zona ha concentrat bona part de les peticions d’asil d’escriptors així com les alertes de la xarxa d’accions ràpides del PEN.

La protecció específica dels drets d’expressió del col·lectiu de gais, lesbianes, transsexuals i intersexuals s’ha realitzat a través de campanyes que abasten tot el món a través de les xarxes socials però també amb accions concretes com als Jocs Olímpics d’hivern de Sochi, un viatge d’investigació per determinar la situació al Kirguizistan o un panell específic al Congrés anual del PEN a Bishkek.

Per al futur més immediat el PEN s’ha proposat centrar esforços en tres campanyes concretes, que aniran prenent forma properament. Els drets lingüístics, la lluita contra els assassinats d’escriptors i contra els empresonaments arbitraris seran els àmbits en els quals se centraran les campanyes, amb l’objectiu de maximitzar –ne els resultats.

El PEN internacional, que agrupa 149 centres PEN arreu del món, treballa per fer possible la dissidència en els països on la llibertat col·lectiva i individual és amenaçada, i per exigir el respecte a la llibertat d’expressió i als drets humans. El repte és immens –impossible, es podria dir- però ensinistrem els vents i, encara, trenquem vidres, si cal, per fer arribar els nostres missatges dins de les ampolles allà on calgui. Cada paraula que, malgrat tot, s’aconsegueix pronunciar, val la pena. El PEN internacional i tots els centres del PEN treballen perquè cap es quedi sense dir. Sabem del cert que cadascuna és un tribut a la llibertat.