En commemoració del Dia de l’Escriptor Perseguit (15 de novembre) el PEN Internacional va publicar les cartes que quatre escriptors van adreçar a companys empresonats

Dieudonné Enoh Meyomesse (Camerun), Gao Yu (Xina), Mahvash Sabet (Iran) i Azimjon Askarov (Kirgizistan) són quatre escriptors empresonats a causa de la seva producció literària a qui membres del PEN Internacional han adreçat les cartes de solidaritat que reproduïm a continuació:

Yann Martel a Azimjon Askarov (Kirgizistan):

Benvolgut Azimjon,
Sou a la presó, però jo no hi sóc. Tots dos hem actuat de la mateixa manera i, pensant-ho bé, és molt dur. Tanmateix, és ben senzill entendre per què ens trobem en diferents situacions: jo sóc afortunat; vós sou valent. Tinc la sort de viure en un país que, a grans trets, respecta els drets dels ciutadans i no entenc com vàreu poder ser tan valent. Si m’haguera trobat en la vostra situació, hauria denunciat, tan fermament, la corrupció policial? M’agradaria pensar que sí i m’agradaria pensar, també, que, si aquesta denúncia m’haguera causat problemes, algú m’hauria donat suport… 
(per a llegir la carta sencera cliqueu al següent enllaç)

Alain Mabanckou a Dieudonné Enoh Meyomesse (Camerun):

Benvolgut Dieudonné Enoh Meyomesse,
El món seria perfecte si la llibertat d’expressió en aquest continent no fóra atacada, dia rere dia, per la ceguesa dels nostres governants. Uns governants que perceben els escriptors africans, que no tolerem cap règim ni volem vendre la nostra independència, com els seus “enemics naturals”… 
(per a llegir la carta sencera cliqueu al següent enllaç)

Elif Shafak a Gao Yu (Xina):

Benvolguda Gao Yu,
Mai no ens hem vist. Tanmateix, la honestedat, la integritat i la força dels mots que escriviu, a banda del vostre coratge tan admirable, han viatjat més enllà de les fronteres de la Xina i m’han arribat al cor; de la mateixa manera que han arribat als cors de tanta altra gent d’arreu del món, de l’est i de l’oest. M’agradaria fer-vos saber que en som molts, els qui som conscients de les injustícies i de les adversitats a què esteu sotmesa. En som molts, els qui coneixem la vostra situació, els qui ens solidaritzem amb la vostra causa…
(per a llegir la carta sencera cliqueu al següent enllaç)

Alberto Manguel a Mahvash Sabet (Iran):

Benvolguda Mahvash Sabet,
És gairebé un despropòsit, per mi, escriure a una poetessa empresonada pel que ha pensat i pel que ha dit. El rei Lear va dir a la seua filla Cordèlia, junt a la qual el van recloure al final de l’obra, que es convertirien en “espies de Déu”. Exactament això és el que sou ara. No només sou testimoni de les injustícies i dels prejudicis de la societat, sinó que, a més, ara, podeu veure que la humanitat és incapaç d’entendre que no té cap mena de sentit castigar un poeta perquè les seues paraules seguiran voletejant entre els pensaments dels lectors, faran germinar noves idees i mantindran les ments vives. Tal vegada això pot consolar-vos…
(per a llegir la carta sencera cliqueu al següent enllaç)

Textos traduïts per Neus Tirado