Amb motiu del 50è aniversari de la mort de la novel·lista, traductora i poeta Maria Teresa Vernet, l’Institut Català de les Dones, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l’Ateneu Barcelonès han organitzat un acte per recordar i homenatjar aquesta autora (Barcelona, 1907-1974). Durant l’acte, s’ha parlat del futur llibre àlbum titulat Maria Teresa Vernet. Novel·lista d’èxit abans de la guerra, que es publicarà pròximament a Godall Edicions.

La benvinguda ha anat a càrrec de la directora de l’Institut Català de les Dones, Alba García Sánchez, la presidenta del PEN Català, Laura Huerga, ha subratllat el paper fonamental de l’entitat en la recuperació de la memòria de les autores silenciades: “El PEN Català, com a part del moviment internacional que defensa la llibertat d’expressió, continua treballant per visibilitzar l’obra d’autores oblidades com Maria Teresa Vernet, que han estat víctimes del biaix de gènere. Recuperar-les és una tasca essencial per a reparar l’equilibri en la nostra història literària”, ha afirmat.

El president de l’AELC, Sebastià Portell, i la vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès, Lluïsa Julià, també han participat en l’acte, destacant la necessitat de compensar el biaix de gènere en la literatura catalana i de reconèixer el valor de les autores que ens han precedit. En aquest sentit, han assenyalat que el coneixement de Maria Teresa Vernet ha estat injustament limitat pel silenci històric, i cal una acció decidida per corregir aquesta ombra.

A continuació, una taula rodona moderada per M. Àngels Cabré, amb la participació de Maria Campillo, Sílvia Coll-Vinent, Isabel Granya i Neus Real, ha abordat la rellevància de Maria Teresa Vernet en l’esfera literària abans de la guerra, contribuint així a aprofundir en la seva figura i obra en un moment crucial de la nostra història cultural.

Isabel Granya ha destacat el vessant poètic de Vernet, qui va començar a escriure poesia en l’adolescència, en un context en què gairebé no es publicaven veus femenines en aquest gènere. La seva poesia, de caràcter intimista, va captivar els crítics per la diversificació i riquesa de la seva llengua.

Neus Real ha assenyalat la importància de Vernet com a jove promesa de la novel·la catalana, amb una obra innovadora que va aconseguir èxits de vendes poc comunes en l’època: de la seva tercera novel·la, publicada el 1928, en va vendre 2.000 exemplars en només dos mesos. La seva vida personal i compromís polític també la van situar com una veu progressista i republicana. Defensava amb convicció l’educació de les dones, afirma Real que segons Vernet “l’educació marca la diferència; si tens educació, tens opcions”. Va decidir no reeditar les seves obres durant el franquisme, tot i que va continuar traduint. El seu posicionament cap a la modernitat la va enfrontar a sectors conservadors, que fins i tot van arribar a qualificar la seva narrativa de “pornogràfica”.

Maria Campillo ha explicat que, durant la Guerra Civil, Vernet creia fermament que la cultura havia de perdurar per sobre de la barbàrie, un pensament que reflectia el seu compromís amb el coneixement com a eina de resistència.

Sílvia Coll-Vinent ha lloat la faceta de Vernet com a traductora de l’anglès, afirmant que les seves traduccions són autèntiques joies literàries, amb un català tan natural i segur que avui dia podrien reeditar-se sense dificultats.