La inestabilitat política per la qual ha transitat l’Estat espanyol a finals dels anys vint i començament dels trenta (caiguda de la monarquia, proclamació de la Segona República i l’Estatut d’Autonomia de 1932), ha estat, potser, la causa d’una breu tongada de crisi al PEN Català, que no ha assistit, entre 1929 i 1932, als congressos anuals de l’associació. Ara, amb l’Estatut d’Autonomia, els vents s’han girat més favorables i J.V. Foix viatja, com a delegat català, a l’històric congrés de Dubrovnik de l’any 1933. Pel camí, el poeta de Sarrià ha datat dos poemes —a Trieste i a Ljubljana— que inclourà més tard en el volum On he deixat les claus… El debat de Dubrovnik és més intens que mai i s’hi defineix l’estratègia del PEN com a defensor de la llibertat i dels drets de l’home. Per primera vegada, una associació internacional denuncia i condemna el nazisme, una ideologia que comença a fer més por que goig.

Foix tramet a la revista “Mirador” el telegrama del “Sindicat d’Homes de Lletres Alemanys a L’Estranger” que s’expressa amb contundència contra el nazisme: «Els homes de lletres alemanys dignes d’aquest nom estan condemnats a callar: part d’ells es troben als camps de concentració, altra part no té cap possibilitat d’expressar-se vivint “lliurement” a Alemanya(…)».[1]

Així que s’arriba a les sessions finals del congrés, el 27 de maig, Foix posa al correu una tarja postal a Carles Riba per comunicar-li que Barcelona ha estat acceptada com a seu per a la celebració del congrés de 1935: «Amic Riba: acaba d’aprovar-se la nostra proposició: el ’35 el Congrés dels P.E.N. serà a Barcelona. Unanimitat. Darrerament els serbis s’han gairebé excedit. El Congrés és oficial per part de l’Estat i del municipi. Records. Foix.»[2]

[1] J.V. Foix en la Conferència Internacional de 1978. Josep S. Cid, El Centre Català del PEN. Setanta anys d’història. Barcelona, 1992 (p. 13).
[2] J. V. Foix en la Conferència Internacional de 1878. La banda escrita de la postal fou reproduïda, per gentilesa de Carles-Jordi Guardiola, al Butlletí del Centre Català del PEN Club (II Època. Juliol 1993, núm. 4).