165 escriptors, representants de 25 centres d’arreu del món s’han reunit a Barcelona en un congrés que posa a prova la capacitat d’organització del PEN Català. El president internacional és H. G. Wells i entre els convidats de més èmfasi es pot parlar d’Ernst Toller, que és la veu dels escriptors alemanys a l’exili, i de l’antic militant avantguardista Filippo Tomasso Marinetti en la delegació italiana. A les llistes també s’hi troba Jawaharlal Nehru com a delegat d’una Unió Índia que encara no ha nascut. Pompeu Fabra presideix el centre català i Marià Manent pertany al Comitè Executiu Internacional.

Es discuteix intensament al Casal del Metge, i H. G. Wells, davant la vulneració de llibertats que es produeix a bona part d’Europa, demana a l’assemblea si els PEN clubs han de limitar-se a ser una «Societat de Banquets i de Viatges de plaer, o han de constituir-se en una mena d’Internacional d’Intel·lectuals».[1] J.V. Foix recull l’atmosfera i el debat d’aquests dies en un article a “La Publicitat”, el dia 22 de maig, “Dos presidents: H.G. Wells i Pompeu Fabra”, que, anys a venir, formarà part del volum Els lloms transparents. Les discussions i controvèrsies no malmeten un atapeït programa de sortides (a Sitges, Tarragona i a Montserrat), que per a molts escriptors s’arrodoneixen en una operació postcongrés que els passeja de la Costa Brava fins a Mallorca. És la mena d’estratègia que permet mostrar el país, que procura omplir d’atencions els convidats i assaja la coneguda combinació de treball i lleure. El sopar de gala de la cloenda, a l’Hotel Ritz, és esplèndid.

El targetó del menú té uns motius d’estètica noucentista dibuixats per Josep Obiols i ofereix: Germiny aux pailletes, Saumon de la Loire Montserrat, Chapon du Prat à la catalane, Pâté de Strassbourg en croûte, Salade, Bloc glacé Mireille, Mignardises, Fruits i cafè; tot acompanyat per vins Haut Sauternes i de la Companyia Vinícola Reserva Codorniu. L’eco d’aquest primer congrés de Barcelona l’apagarà aviat la conjuntura d’un temps on sembla que el món s’ha tornat boig. Falta un any i escaig per l’ensulsiada de la Guerra Civil espanyola i ja sembla que es dibuixen en l’horitzó les ombres de l’horror d’allò que serà la Segona Guerra Mundial.

[1] J.S. Cid, El Centre Català del PEN. Setanta anys d’història. Barcelona, 1992 (p. 16).