Des del Congrés de Lugano (1987), el Centre Català del PEN anà guanyant protagonisme dins del comitè de treball del PEN Internacional que llavors s’anomenava Comitè de Programa i Traduccions. Es donava a més la circumstància que es tractava d’un comitè nascut a Barcelona, en l’Assemblea de 1978, però que havia passat els seus primers anys d’existència sense acabar de prendre el vol, més aviat ensopit i sense tenir una activitat gaire dinàmica. A Lugano, el Centre Català va proposar una reunió extraordinària de tres dies, a celebrar en terres catalanes, per poder discutir amb calma el funcionament i l’abast del comitè. La reunió se celebrà a Andorra, el desembre de 1988, i en sortí un comitè reforçat que s’anomenà a partir de llavors, de Programa, Traduccions i Drets lingüístics. L’estratègia d’anar reunint d’una manera periòdica aquest comitè en terres catalanes (Gandia, 1990, i Mallorca, 1993), donà diferents resultats, però sobretot la perspectiva de treballar-hi en una redefinició i armar-lo amb un projecte intel·lectual afavoridor als interessos d’una llengua en les condicions de la nostra.

A Gandia, Lluís Jou hi presentà un document important, “Els drets de les llengües minoritàries i la seva protecció jurídica”, s’hi redactà una declaració sobre “El Dret Lingüístic”, i es definí la feina del Comitè en el sentit de denunciar les violacions dels “Drets Lingüístics” i es va prendre el compromís de convertir-lo en una entitat al servei de la seva defensa. Com a conseqüència quasi lògica d’aquest nou protagonisme que hi tenia el Centre Català succeïren tres coses:
1) El comitè canvia el seu nom per a quedar-se en Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics, abandonant definitivament el llast de la funció “Programa” que quedava d’una excessiva ambigüitat;
2) El Centre Català del PEN n’obtingué la presidència, primer en la persona d’Isidor Cònsul i després en la de Carles Torner;
3) Es va plantejar el repte d’organitzar una Conferència Mundial a Barcelona sobre els Drets Lingüístics, el 1996.

Amb la col·laboració del CIEMEN i el Centre Unesco de Catalunya, i amb la participació d’ONG de tot el món i una setantena de Centres PEN, la Conferència aprovà una Declaració Universal dels Drets Lingüístics que fou assumida en la seva totalitat pel PEN Internacional, també per una colla de governs arreu del món i es troba actualment en compàs d’espera per a ser assumida per l’UNESCO. Per tal de vetllar-ne el procés de futur, es crea un comitè de seguiment de la Declaració Universal que té cura d’anar passant els obstacles per poder arribar als objectius fixats.

Un dels guanys d’aquesta empenta i activitat del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics és haver dut el tema dels drets lingüístics a l’interior del PEN Internacional, que se n’ha fet conscient fins al punt que és un dels temes més importants amb quals s’encara ara mateix.

Carta de suport a la DUDL del Dalai Lama:
«He tingut l’honor de rebre una còpia de la Declaració Mundial dels Drets Lingüístics i m’agradaria donar-hi el meu suport. Crec que totes les comunitats de parlants tenen el dret de preservar la seva herència lingüística i cultural. L’encoratjament i la promoció d’aquests valors aniran molt lluny en l’enriquiment de la diversitat lingüística i cultural del nostre món.
6 de desembre de 1996».