En el marc del 74è Congrés Mundial del PEN, que se celebrà el setembre de 2008 a la capital colombiana de Bogotà, Josep M. Terricabras va ser elegit president del Comitè Internacional de Traducció i Drets Lingüístics. Amb aquest nomenament, el PEN Català consolidava el seu posicionament al capdavant dels centres PEN més actius i aconseguia, un cop més, que Catalunya tingués un lloc privilegiat en un fòrum tan prestigiós com el del PEN Internacional. Terricabras va marcar com a línies estratègiques d’actuació del comitè la defensa de les llengües com el dret humà principal i primordial i el seguiment i ampliació dels suports a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, promoguda pel PEN Català el 1996, acceptada per molts governs d’arreu del món i traduïda a més de 15 llengües.

Entre els compromisos de la presidència del Comitè de Traducció i Drets lingüístics figura el d’organitzar una trobada anual d’aquest comitè a Catalunya. La primera es va celebrar el mes d’abril de 2009 a la seu de l’IEC i va coincidir amb la celebració de l’assemblea de l’ICORN, també a Barcelona. Les sessions es van centrar, de forma alterna, en qüestions relacionades amb la traducció i els drets lingüístics. El comitè va reflexionar sobre l’estat de la traducció en els diferents àmbits lingüístics. La segona trobada va tenir lloc a Barcelona i la tercera el mes de maig del 2011, a Girona. Va comptar amb la participació d’una cinquantena de delegats provinents de trenta centres PEN del món, encapçalats pel president del Comitè Josep Maria Terricabras. També hi va assistir el president del PEN Internacional, John Ralston Saul i el secretari internacional, Hori Takeaki. En el marc d’aquesta trobada es va enllestir i signar el Manifest de Girona, un decàleg que actualitza i recull els punts principals de la Declaració de Barcelona de forma viva i clara. Aquest manifest va ser aprovat oficialment durant el 77è Congrés del PEN a Belgrad.

En el context del treball a favor dels Drets Lingüístics és remarcable la denúncia del PEN Català de la marginació de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, durant l’Examen Periòdic Universal (EPU) al qual es va sotmetre l’Estat espanyol a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. A través del representant del PEN Internacional, el PEN Català va presentar un informe on es denunciava la vulneració del dret dels ciutadans a utilitzar la seva llengua als jutjats. Aquest informe va arribar a la sessió on organitzacions i estats membres de l’ONU avaluen el grau de compliment dels drets humans per part de l’Estat espanyol. L’informe exposava dades estadístiques sobre el limitat ús del català en sentències, judicis orals i altres actes i documents judicials. L’informe instava els governs català i espanyol a posar tots els mecanismes perquè l’ús del català a la justícia pugui ser exercit en qualsevol circumstància.