La nova Junta, encapçalada per Dolors Oller com a presidenta i Carme Arenas com a secretària general, es proposa de continuar mantenint el prestigi de l’entitat i fer-la créixer en visibilitat i presència en els fòrums literaris i de solidaritat, tot iniciant una modernització que li permeti assumir nous reptes tant de caire nacional com internacional. El Centre Català del PEN passa a anomenar-se PEN Català, tal com han començat a fer els centres PEN més actius i moderns del món.

L’activitat durant l’any 2003 té com a eix central la celebració del 80è aniversari de l’entitat, amb un acte als jardins de l’Ateneu Barcelonès on es ret homenatge a tots aquells escriptors que han format part de les diferents juntes del PEN, amb un reconeixement molt especial al seu darrer president, Jordi Sarsanedas, que rebé l’únic pin d’or de l’entitat. La celebració d’aquest aniversari coincideix amb la inauguració de la nova seu, ubicada a la mateixa cinquena planta de l’Ateneu Barcelonès, que ha estat tota remodelada. També s’aproven els nous estatuts de l’entitat, modernitzats i adequats als nous temps, i s’estrena també nou web. Un altre fet remarcable d’aquesta època és la cessió del Fons documental del Centre Català del PEN a la Biblioteca de Catalunya, la qual cosa fa possible que, gràcies a la seva catalogació, pugui ser a l’abast de qualsevol estudiós.

Els comitès continuen amb la seva tasca. El comitè d’escriptores, en la seva línia de recuperació històrica d’escriptores, ret un merescut homenatge a Concepció Maluquer, coordinat per Maria Barbal. El Comitè d’Escriptors Empresonats celebra el Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat amb una periodista d’excepció, Anna Politkòvskaia, assassinada anys més tard per la seva contundent crítica a les atrocitats comeses a Txetxènia. Aquella primera visita de Politkòvskaia marcaria l’inici d’una intensa i fructífera relació amb el PEN Català. L’any següent Politkòvskaia tornà a Barcelona, convidada pel PEN a participar en un dels diàlegs del Fòrum Universal de les Cultures: “El valor de la paraula”. Fou precisament en la celebració del Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat del 2003 que s’inicia la tradició d’editar un cartell commemoratiu realitzat per un artista de renom. Al primer, realitzat per Antoni Tàpies, hi han seguit els cartells d’artistes de la talla de Frederic Amat (2004); Ràfols Casamada (2005); Perejaume (2006); Josep Maria Guinovart (2007), Jaume Plensa (2008), Eulàlia Valldosera (2009), Narcís Comadira (2010), Joan Fontcuberta (2011), Alfons Borrell (2012), Ignasi Aballí (2014), Francesc Abad (2015) i Manel Esclusa (2016).

Un relleu especial va tenir la preparació del diàleg “El valor de la Paraula”, encarregat al PEN Internacional per part de l’organització del Fòrum Universal de les Cultures 2004, dirigit per Carles Torner i coordinat per Carme Arenas. L’organització del diàleg va comportar el repte d’organitzar una nova Trobada Internacional a Barcelona. Durant cinc dies, escriptors representants dels cinc continents com Salman Rushdie, Eugene Schoulgin, Hélene Dorion, Frances Fitz Gerald, Faraj Bayrakdar, Remi Raji, Waheed Warasta, Homero Aridjis, entre els catalans Jordi Sarsanedas, Francesc Parcerisas, Arnau Pons, entre d’altres, van participar tant als diversos actes del diàleg com a les reunions del Comitè d’Escriptors Empresonats. Una vegada més, Barcelona, a través del PEN Català, es convertia en la capital mundial de la defensa dels drets humans en l’escriptura. Previ a la celebració del diàleg, van tenir lloc tot un seguit d’actes anomenats de pre-fòrum que serviren per anar preparant el treball definitiu del diàleg. Se’n celebrà un a Ciutat de Mèxic, on s’hi presentà l’informe “Antiterrorisme, escriptors i llibertat d’expressió”, i altres actes a Londres, Nova York, Istanbul i Otawa. També se’n celebraren a Barcelona, Palma de Mallorca i València, sota el títol de “Paraules i Futur”, amb un cartell del poeta i pintor Narcís Comadira.