Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Ciutat de procedència: Tunísia
Ciutat d'acollida: Barcelona
Període d'acollida: 2010-2011
Obres destacades:
Lettre à une amie iraquienne, L’Europe et ses despotes
Té 59 anys, està casada amb l’Omar Mestiri i té 3 fills. És una periodista i escriptora tunisiana a la qual se li impedeix treballar al seu país a causa de la seva implicació en els drets humans. S’ha afrontat i s’està afrontant a una llarga sèrie de persecucions i de represàlies envers ella i la seva família.
Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Tolosa (França), Sihem Bensedrine participa des de l’any 1980 en la lluita pels Drets Humans a Tunísia. Com a periodista, fa el seu debut en la premsa independent que prospera durant els anys 1980. És el començament d’una lluita per a la llibertat de premsa. Aquesta lluita s’estén a l’esfera feminista i serà a l’origen de la creació del Club de Dones, el Club Tahar Haddad i de la revista feminista Nissa.
En l’actualitat és la redactora en cap de la revista digital Kalima i de Radio Kalima (emissora que emet per internet i via satèl·lit, ja que se li va denegar cinc vegades el registrament de la ràdio.
Atacs i amenaces
Com a una dels líders de la Lliga Tunisiana pels Drets Humans, pateix també persecucions. El 1992, als diaris pròxims al poder va començar una campanya difamatòria contra ella i va circular un foto-muntatge pornogràfic en el qual l’anomenaven “prostituta”. Des d’aleshores està sotmesa a una persecució contínua de part de les forces de policia (empresonament, confiscació del seu passaport durant 6 anys, esgotament dels recursos de la família, atacs físics, sancions contra els seus familiars i amics, persecució dels seus fills, sabotatge del cotxe, vigilància permanent de la seva casa, talls de la línia telefònica…).
Alguns exemples
– El 2001, va ser arrestada i empresonada durant dos mesos, quan tornava d’un viatge de dues setmanes a Europa, on havia parlat públicament de la situació de deteriorament dels Drets Humans a Tunísia i sobre el fet que les llibertats civils i la llibertat d’expressió estaven sent retallades cada cop més.
– El 2004 va ser atacada per un desconegut mentre tornava a casa seva, a Tunis, sota la mirada dels policies assignats a la seva vigilància. L’atac va ser molt violent i va tenir diferents traumatismes.
– El 2005, va ser de nou l’objectiu d’una campanya de difamació en la qual se l’acusava de ser, un cop més, “una prostituta venuda als Sionistes i a favor dels francmaçons”. La campanya, orquestrada per nombrosos diaris pròxims al poder i que va durar quinze dies, va ser engegada després de que, amb motiu del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, publiqués un document sobre la desinformació. Alguns dels autors de la campanya de difamació després han estat condecorats pel President Ben Ali i no se’ls ha sancionat mai, malgrat les denuncies presentades a la Justícia.
– El 2008; en arribar d’Europa, des del port de La Goulette, Sihem Bensedrine i el seu marit, Omar Mestiri van estar detinguts a la duana durant sis hores . Durant aquest temps, Bensedrine va ser colpejada, els agents de la duana van confiscar els telèfons mòbils tant d’ella com del seu marit, van fotocopiar la seva documentació, i van copiar els arxius i les contrasenyes dels seus ordinadors portàtils.
– Desembre del 2008: L’Agència Tunisiana de Comunicació Exterior (Agence tunisienne de communication extérieure – ATCE) va orquestrar i finançar una campanya difamatòria en contra d’ella. La van acusar “d’extorsió i especulació a través dels Drets Humans”, rebent una quantitats de diners superior a un milió d’euros per part de diverses organitzacions estrangeres i de dirigir “un grup d’oportunistes que infecten l’àmbit dels Drets Humans a Tunísia”. Aquestes acusacions van ser recollides i amplificades per nombrosos diaris tunisians. Aquesta nova campanya de difamació contra la Sihem Bensedrine va ser una represàlia per la seva compareixença com a testimoni en el judici davant de la Cour d’assises du Bas Rhin (primera sala penal pels delictes del Bas Rhin, França) contra el Sr. Khaled Ben Said, ex-Vicecònsol a Estrasburg i ex-commissari de policia a Jendouba, declarat culpable d’ordenar tortures i altres actes bàrbars i condemnat, el dia 15 de desembre del 2008, a vuit anys de presó in absentia.
– Gener del 2009, a partir d’aquesta data les autoritats tunisianes han augmentat encara més la repressió en vers Sihem Bensedrine. La policia, acompanyada pel fiscal tunisià, va entrar en els estudis de Ràdio Kalima, van requisar l’equipament, van fer fora el personal i van segellar l’edifici. Es va iniciar un procediment legal en contra d’ella i se la va acusar “d’utilitzar les freqüències radiofòniques il•legalment”. El processament és encara en curs. Activisme
Col·labora amb els mitjans de comunicació internacionals i les associacions de periodistes denunciant les maniobres de les autoritats tunisianes per impedir la publicació o la emissió de les opinions critiques amb el seu govern.
Com a Defensora dels Drets Humans, té el càrrec de Secretària General de l’Observació per a la Defensa de la Premsa, de la Llibertat de Publicació i de la Creació (OLPEC), un organisme membre de la xarxa IFEX; i és la portaveu del Consell Nacional per les Llibertats a Tunísia (Conseil National pour les Libertés en Tunisie, CNLT).
Activitats regionals
Actualment està coordinant el Grup Nord africà per la llibertat d’expressió i té l’encàrrec, per compte de l’IMS, International Media Support, (Suport Internacional als mitjans de comunicació), de controlar l’actuació dels mitjans de comunicació durant les eleccions al món àrab. En aquest àmbit, ha efectuat missions a diferents països àrabs (Algèria, Marroc, Líban, Iemen, Sudan)
– 2003-2004: Imparteix classes teòriques i practiques als periodistes iraquians a Bagdad per compte de Index-on-censorship. – 2005 Col•labora amb el Programa per la Governació de la Regió Àrab (POGAR) fent el seguiment dels projectes relacionats amb la Reforma dels Mitjans de Comunicació Àrabs (UNDP).
– 2008: participa com a instructora en els tallers pels defensors dels Drets Humans organitzades per Frontlinedefenders. És membre honorífica del PEN Suís i del PEN danès.
Publicacions
El 2003 va publicar un llibre sobre Drets Humans a l’Iraq. El llibre, publicat en alemany, italià i francès es titula Lettre à une amie iraquienne, i va ser publicat al març del 2004 per l’editorial Kunstmann-Verlag.
El 2004 va publicar L’Europe et ses despotes, un llibre que es pot definir com una valoració de les relacions de l’àrea euro-mediterrània, del qual és coautora juntament amb els seu marit Omar Mestiri.
Premis
Juliol del 2001 : Premi Mitjans de Comunicació Amnistia Internacional “Periodista sota amenaça”, Regne Unit.
Març del 2002 : Premi « una donna fuori dal coro », Gènova (Itàlia)
Maig del 2002 : Premi APFW (Arab Press FreedomWatch), Londres.
Novembre del 2002: Premi Lorenzo Natali de la FIJ, Brussel•les
Setembre del 2002 : nominada al premi Sakharov del Parlament Europeu.
Desembre del 2002 : Prix Palm for free expression in Storndorff (Alemanya)
Novembre del 2004 : International Press Freedom Award dels periodistes de Canadà per la llibertat d’expressió (CJFE)
Novembre del 2005: Novib – premi del PEN – l’Haia
Març del 2006: INDEX on censorship freedom of expression award, Londres
2007: elecció com a membre de la « BJØRNSTJERNE BJØRNSON-AKADEMIET » (acadèmia de literatura noruega)
2008: Danish peace price (Copenhaguen)
2008: Premi Città di Sasso Marconi (Itàlia)
2009 : IPA Freedom to Publish Prize (Suïssa)