Ferran García Sevilla és un pintor nascut a Mallorca, amb una trajectòria llarga i reconeguda, i amb obra amb col·leccions com la del Centre Pompidou, la del MACBA o la del Reina Sofía.  Des de fa anys treballa en la iniciativa La Humanitat, que defineix com a projecte artístic online que es dirigeix a tot el planeta des de Catalunya. L’eina bàsica amb què treballa són videos de 30 segons fets per persones diverses, a partir dels quals es conforma un mosaic que, com explica el text de presentació del projecte, mostra “una humanitat vista com un gegantí formiguer inquiet”, un món en què “el centre és a tot arreu”. En aquest moment, a la web del projecte hi ha més de 4.000 videos.

El passat 13 de setembre, Ferran García Sevilla va rebre una notificació informant-lo que un dels seus videos “havia estat notificat per ser revisat” (és a dir, havia rebut una denúncia anònima) i que l’empresa havia decidit, després de revisar-lo, que anava contra les seves normes. YouTube decidia, en conseqüència, retirar el vídeo i donar al compte de l’artista “un avís de les Normes de Comunitat”. La notificació aclareix, d’una banda, que la sanció és temporal i que pot ser apel·lada, i, d’una altra, que la reiteració d’avisos podria conduir a la cancel·lació del compte de l’artista. El motiu de la censura no és altre que l’aparició, al vídeo suprimit, d’una estelada desplegada durant la Diada de l’11 de setembre de 2016.

L’ofensiva de l’Estat Espanyol contra el referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya està suposant una violació continuada i a gran escala de la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació. La imatge de la Guàrdia Civil irrompent en un setmanari local, la de les impremtes escorcollades, les ordres judicials de tancament de pàgines web, els advertiments als mitjans que han publicat els anuncis de propaganda institucional del referèndum, la requisició de cartells: tot això ens transporta en el temps, cap als anys del franquisme, o en l’espai, cap a règims repressors com els de Turquia o l’Iran.

El cas del vídeo retirat del projecte de Ferran García Sevilla posa de manifest diverses coses: primer, el desvari insensat a què està arribant l’espiral prohibicionista contra tot allò que algú pugui identificar com a propaganda de la independència; segon, la manera acrítica com les grans empreses del món de les noves tecnologies i les xarxes socials col·laboren en aquesta onada, fins i tot abans que hi hagi manaments judicials; i tercera, l’amenaça que l’ofensiva de l’Estat suposa, no només per a l’expressió lliure d’opinions polítiques, sinó per a qualsevol expressió artística.