Willy Toledo

El 83è Congrés internacional del PEN, celebrat a Lviv, Ucraïna, entre el 18 i el 22 de setembre de l’any passat, va aprovar una resolució titulada “Sobre la blasfèmia i la supressió de la llibertat d’expressió”. En el text, els delegats dels centres PEN del món mostraven la seva preocupació per l’augment dels atacs contra escriptors i activistes portats a terme des de l’integrisme religiós. Països de tot el món recorren a les anomenades “lleis contra la blasfèmia” per reprimir la lliure expressió de les idees i de l’activitat artística. La resolució del Congrés esmenta casos recents i especialment greus a Bangladesh, Pakistan, Indonèsia, Myanmar, Índia i Aràbia Saudita. Esmenta, també, el cas d’un actor irlandès investigat per blasfèmia: l’àmbit europeu occidental no està lliure d’aquesta tendència alarmant. El text acaba amb una crida  a tots els països del món a derogar les “lleis de blasfèmia”, a alliberar els activistes, escriptors i artistes processats o empresonats i a avançar en la separació entre l’àmbit públic i el de les creences religioses.

La convicció que la penalització de les ofenses a les creences religioses és incompatible amb la llibertat d’expressió no és només del PEN o d’altres entitats de la societat civil, sinó que és defensada des de Nacions Unides. Ahmed Shaheed, Relator Especial de Nacions Unides per a la llibertat religiosa, l’octubre de l’any passat va presentar un extens informe a l’Assemblea General on s’expressava la convicció que les lleis contra la blasfèmia, contra l’apostasia o contra la conversió serveixen de pretext per a la intolerància, i instava els estats a adoptar la mateixa decisió que demanava el Congrés del PEN: la derogació d’aquestes lleis.

És evident que el delicte espanyol d’ofensa als sentiments religiosos entra de ple dins aquestes “lleis contra la blasfèmia” de què parlen els textos abans esmentats. Els motius de la incompatibilitat entre aquesta legislació i els principis d’un estat democràtic modern estan ben resumits en un tweet del magistrat i membre de Jutges i Jutgesses per la Democràcia Joaquim Bosch Grau: “El Codi Penal no hauria de castigar ofenses a sentiments religiosos. Les normes punitives únicament han de protegir drets de les persones i no estats d’ànim. Només des de visions desfasades, confessionals i autoritàries es poden convertir els pecats en delictes”.

La citació feta a l’actor Willy Toledo per declarar en un jutjat com a investigat per un suposat delicte d’ofensa als sentiments religiosos, així com la seva posterior detenció per portar-lo a declarar en un jutjat, és una altra mostra d’aquest retrocés de la llibertat d’expressió. No és, malauradament, un cas aïllat: l’any 2012, Javier Krahe va ser jutjat, i finalment absolt, per un vídeo “blasfem”, i tant l’actor Leo Bassi com el dramaturg Íñigo Ramírez de Haro han patit denúncies i atacs. Recordem, també, que la poeta catalana Dolors Miquel va rebre una denúncia, finalment arxivada, per un poema de contingut suposadament vexatori cap a la religió catòlica. Les acusacions o condemnes que han patit cantants com Pablo Hásel o Valtònyc per delictes com els d’”incitació a l’odi”, “injúries a la Corona” o “enaltiment del terrorisme”, així com el judici (aquesta setmana mateixa) a Héctor López Bofill pel contingut d’uns tuits, formen part del mateix panorama de recuperació dels delictes d’opinió, que no haurien de tenir cabuda en una democràcia.

El PEN Català considera que el manteniment al Codi Penal del delicte d’ofensa als sentiments religiosos és incompatible amb un sistema democràtic, basat en el respecte a les llibertats i en la separació entre l’esfera de les creences i l’àmbit públic. Willy Toledo és un cas més d’un estat de coses contra el qual el PEN Català, en col·laboració amb el PEN Internacional, no deixarà de lluitar.