Article de Pau Vadell publical al Nuvol (22.06.2013) sobre el poeta, crític literari i periodista Basem Al-Nabriss.

El poeta, crític literari i periodista Basem Al-Nabriss complirà aquest juny un any entre nosaltres. Hem de recordar que l’autor, un dels poetes palestins més reconeguts i destacats de la seva generació, hagué de partir de casa seva a causa d’un atac violent amb granades.

Prové del camp de refugiats de Han Yanis (Gaza) i s’està a Barcelona gràcies a l’aixopluc del PEN Català en el marc de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN). Cada vegada són més els autors de països del pròxim orient que demanen ajuda als governs occidentals per sortir de situacions extremes de violència i falta de llibertat d’expressió i personal a que són sotmesos. L’autor palestí espera ara poder treure d’allà tota la seva família per evitar episodis similars.

Al-Nabriss treballà al Ministeri de Cultura Palestí com a director general entre els anys 1994 i 2007, fins que fou destituït amb l’entrada al govern del moviment de resistència islàmica Hamàs. Arrel de la mort d’un bon amic seu i d’un article sobre ell i sobre l’ésser humà i la seva llibertat els atacs es feren evidents. Amb l’atac a ca seva el feriren a l’ull, tot i que no fou el pitjor encara, ja que poc després les autoritats el condemnaren a mort, per la seva obra i per no ser creient ni religiós.

La seva extensa obra poètica mai no ha estat marcada per la política fins ara. Després de l’atac va estar molts mesos a poder escriure i ara a Barcelona pot gaudir d’una sensació de llibertat que l’ajuden a escriure molta poesia i algun relat. A l’esquena porta set llibres de poemes amb múltiples reedicions pel seu gran èxit, i té publicada una crònica sobre el conflicte entre Israel i Gaza i que es publicà també en francès a Tunis el 2009 amb el títol Gaza, journal de guerre/décember 2008-janvier 2009.

A Catalunya ha emprés una tasca important de difusió de la societat i la vida catalana a la columna diària El Elaph ja que veu encara molts entrebancs en el diàleg entre les cultures. També els seus poemes deixen entreveure l’home lluitador, amb una personalitat molt forta:

“Sóc Basem Al-Nabriss: el que ha vist, ha viscut i ha
cremat milions de cigarretes. Ningú no m’ha fet justícia,
ningú no s’ha preocupat ni de mi ni dels altres.
Sóc Basem Al-Nabriss, i aquesta és l’ocupació dels
meus darrers dies: cada vespre m’assec en una única
cadira, en una única habitació, en un únic univers; cada
dia caço l’ombra en els plecs de la foscor i vigilo la ranera
de cada so. I no deixo d’estar enfadat…”

(fragment de poema,  traduït per Valèria Macías).

Recentment ha participat com a poeta convidat al Festival de Poesia de la Mediterrània a Mallorca. Recità al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet, al Teatre Principal de Palma i a la Presó. Aquest darrer lloc el marcà i va causar-li molta impressió ja que ell hi va estar reclòs una bona temporada al seu país.

El PEN Català ja prepara una traducció de la seva obra tot i que ja ha participat a un seguit d’actes, col·loquis i conferències sobre literatura, sobre la falta de llibertat d’expressió i recitals de la seva poesia arreu del territori català.