Turquia té una situació geopolítica privilegiada,  des de fa segles s’ha convertit en la barrera física i mental dels països occidentals i en la contenció de la migració que intenta arribar al continent europeu. L‘estat turc ha fet  callar les veus crítiques amb sentències dures, repressió i persecució amb la complicitat de les autoritats europees.

Turquia ocupa el lloc 154 entre els 180 països de l’índex mundial de llibertat de premsa. Fins al dia d’avui, traductors, editors, escriptors… s’enfronten a processos penals i, fins i tot, a presó per expressió legítima en virtut de diversos temes legislatius, com la Llei antiterrorista del país.

El capvespre del 15 de juliol de 2016, el llavors primer ministre de la República Turca, Binali Yıldırım, membre de la justícia islamista governant i el partit Desenvolupament (AKP), va anunciar un “intent de derrocar el govern”. Aquella nit, el cop militar va provocar la mort de més de 250 persones i més de 2.000 ferits.

L’endemà, la gent de Turquia es va despertar amb una nova realitat: el cop havia fracassat, però la resposta del govern tindria un paper important a l’hora de dictar la trajectòria política del país, accelerant i permetent el gir del govern cap a un creixent mode de govern autoritari sota la direcció del president Recep Tayyip Erdoğan. La repressió es va iniciar de seguida i es van tancar 150 mitjans de comunicació i 151 periodistes van ser  detinguts a causa de la seva feina informativa.

Els funcionaris acabarien utilitzant els nous poders en aquest estat d’emergència per implementar una repressió sistemàtica i àmplia en les setmanes i mesos posteriors a l’intent de cop d’estat, incloent-hi la purga de 130.000 treballadors públics (professors, jutges…), la detenció i l’arrest de milers de persones, inclosos periodistes, escriptors, editors… L’objectiu era silenciar tots aquells dissidents que pertanyien al món de la cultura, al món acadèmic i literari. En cinc anys des del cop d’estat, dotzenes d’escriptors, artistes, creadors… han estat empresonats, jutjats o se’ls ha prohibit viatjar perquè el seu treball ofèn el govern.

Avui dia, aquest clima repressiu ha deixat els escriptors i altres creadors del sector cultural de Turquia amb un futur incert sobre què poden escriure, sense caure en el punt de mira del seu govern. Des de la xarxa de centres PEN, amb la coordinació del PEN Internacional, seguim els casos que queden recollits anualment a la Case List i els atacs i amenaces diàries que demanen una resposta urgent. El PEN Internacional amb la voluntat de treballar de més a prop ha creat un grup de treball sobre Turquia, del qual el PEN Català forma part.

L’escriptora turca a l’exili, que ha estat perseguida pel règim amb continus judicis i empresonaments d’Erdoğan, Aslı Erdoğan, va descriure l’objectiu de govern cap a les veus creatives com a part d’un “enfocament sistemàtic cap a la retallada de les cordes vocals de la societat.” “Com es tallen les cordes vocals?”, va preguntar retòricament. “Comenceu pels periodistes, perquè coneixen els pecats del sistema. I després arriba el torn dels articulistes, escriptors, artistes, professionals, acadèmics. En realitat, és un acte força ben planificat, que silencia tota una societat. I fins ara ha funcionat”.

Entre la dificultat d’haver d’escollir entre els centenars de detinguts, els casos més seguits són els del filantrop i editor, Osvan Kabala, la citada Aslı Erdoğan, el fotoperiodista i poeta, Nedim Türfent, el periodista i editor, Ahmed Altan, l’escriptor i polític kurd, Selahattin Demirtaş, que exemplifica la persecució de Turquia a aquesta ètnia i la periodista i artista, Zhera Doğan apadrinada pel PEN Català.

Sens dubte, molts casos aquí i a la resta del món mereixen la nostra atenció i els nostres esforços perquè no se silenciïn veus que s’alcen contra la injustícia. Però hem de posar el focus sobre Turquia que, juntament amb Grècia, exerceixen el miserable paper de ser el mur de contenció de la UE davant l’arribada de milers de migrants en perill en el seu país d’origen i amb dret d’asil, vulnerat sistemàticament els seus drets.

Us recomano, per a tenir una informació més detallada, la lectura de l’informe elaborat pel PEN Amèrica: “Cracking down on creative voices: Turkey’s silencing of writers, intellectuals, and artists five years after the failed coup”.

Text de: Helena Pol Salvà, vocal del Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Català