Fa poc més d’un mes l’Audiència Nacional espanyola va  condemnar el raper mallorquí Valtònyc a tres anys de presó pels suposats delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona.  Fa tres o quatre dies, la tuitera Cassandra ha estat condemnada a un any de presó pel delicte d’”humilació a les víctimes del terrorisme”.  Vivim en uns temps en què el llistat de figures penals amb què els poders retallen la llibertat d’expressió no deixa de créixer, i, sobretot, no deixa d’aplicar-se amb arbitrarietat. Ja fa deu anys, molt abans de l’actual enduriment de la persecució contra dissidents, a Turquia existeix el tristament famós article 301, que castiga els insults a la nació turca o les institucions governamentals. Les lleis anti-blasfèmia s’estenen per tot el món: a Rússia van ser introduïdes després de l’afer de les Pussy Riot, i a Aràbia Saudita poden suposar (i estan suposant) penes de mort.  El món sembla dedicat a pensar noves formes d’imposar mordasses i tisores: no fa gaire, Rajoy parlava de la necessitat de fer reformes legislatives per poder perseguir memes. Donald Trump, per la seva part, anunciava la seva intenció, contra el criteri ja manifestat pel Tribunal Suprem del seu país, de fer de la crema de bandera un delicte.

Aquesta nova cultura, o incultura, dels delictes d’opinió sembla estendre’s de manera imparable. Resulta especialment preocupant que ho faci a les democràcies més consolidades i sota forma de debats relacionats amb les noves maneres en què circula la informació. Un article recent de Cathal Sheerin, publicat en aquest blog, ja alertava de l’amenaça que suposa la idea que els governs han de “regular” les notícies falses a Internet.

Big_ben_jail

Les normatives contra les filtracions constitueixen un altre capítol d’aquesta història. En els darrers mesos, diferents entitats de defensa de les llibertats d’informació i d’expressió del Regne Unit denuncien una altra porta per on els governs volen introduir restriccions: les reformes legals que ha anunciat pel govern conservador per endurir les penes per difondre informació que pugui, suposadament, comprometre la seguretat nacional. La reforma de la Llei de Secrets Oficials suposaria una nova definició de l’espionatge com a “obtenció i difusió d’informació sensible” i podria suposar per als periodistes acusats d’aquests delicte penes de fins a 14 anys de presó.  La Federació Internacional de Periodistes i la Federació Europea de Periodistes manifesten que aquestes propostes ignoren el dret dels periodistes i dels anomenats whistleblowers a revelar informació que pugui ser d’interès públic. És a dir: castiguen els informadors per fer la seva feina.

Més informació:
– posicionament de la Federació Europea de Periodistes.
– la notícia a la web de la Xarxa Internacional IFEX.