El Protocol de Donostia en favor de les llengües minoritzades d’Europa

El Protocol de Donostia, en defensa de les comunitats lingüístiques minoritzades d’Europa, va ser presentat dissabte passat, dia 17 de desembre, en aquesta ciutat del País Basc. El Protocol segueix la línia marcada per dos documents d’importància singular, en el naixement dels quals el PEN Internacional i el PEN Català van tenir una participació fonamental: la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i el Manifest de Girona sobre Drets Lingüístics (2011).

El Protocol de Donostia ha estat desenvolupat a iniciativa de Kontseilua, la plataforma d’associacions en defensa de l’euskera, i hi ha participat un Comitè Organitzador format per sis entitats d’abast internacional: CIEMEN, ECMI, ELEN, Linguapax Internacional, PEN Internacional i UNPO. El text ha estat redactat per un Comitè Científic, format per experts en matèria lingüística i jurídica. L’han signat més de cent organitzacions que representen 26 comunitats lingüístiques.

El Protocol és un instrument nascut de la societat civil, treballat des de la societat civil i pensat perquè les entitats de la societat civil que defensen la igualtat en matèria lingüística disposin d’una eina al servei dels seus objectius. Tots els actors que hi han participat l’assenyalen com una fita en el moviment europeu de defensa de les llengües minoritzades.

Es tracta d’un document extens, conformat per tres parts: un preàmbul; nou articles que estableixen els valors, objectius, l’estructura organitzativa i la metodologia de treball a partir del Protocol; i un llistat de 186 mesures proposades per a àmbits tan diversos com els de l’administració pública, l’educació, el món laboral i empresarial, l’onomàstica, els mitjans de comunicació, la cultura o les noves tecnologies.

L’amenaça sobre les llengües minoritzades és un dels aspectes culturalment més deplorables d’aquesta globalització hiperconnectada del segle XXI. La UNESCO parla de 2.500 llengües que pateixen diferents graus d’amenaça. I no és un problema aliè a Europa: l’Atles de les llengües amenaçades, de la pròpia UNESCO, parla, per exemple, de 5 llengües amenaçades a Espanya, 26 a França, 31 a Itàlia, 8 a Polònia, 11  a Azerbaijan o 131 a la Federació Russa. La Declaració de Donostia neix amb la vocació de ser un instrument útil enfront d’aquestes amenaces.

Més informació:
– Pàgina del Protocol de Donostia (euskera-castellà-anglès-francès), on el document complet pot ser descarregat.
– Notícia de l’adopció del Protocol, a Nationalia.
– Pàgina del PEN Internacional sobre drets lingüístics.
– Atles de llengües amenaçades de la UNESCO.