La situació dels defensors dels drets humans s’agreuja cada dia a Turquia, sense que la Unió Europea sigui capaç de parar els abusos judicials. Tot i que, Turquia no pertany a la Unió Europea, té un status com a soci preferent en matèria econòmica i migratòria que li permet exercir l’autoritarisme contra escriptors,  periodistes, polítics activistes, artistes, editors… contraris al règim.

El filantrop, editor  i activista truc Osman Kavala va ser condemnat el passat 25 d’abril a cadena perpètua, malgrat les seves constants afirmacions d’innocència. Des de la presó d’alta seguretat de Silivri, als afores d’Istanbul, per  videoconferència i  vestit com sempre amb la seva impecable camisa blanca, va seguir els al·legats dels seus advocats i va escoltar el veredicte d’un judici que s’havia posposat reiteradament. Els tres advocats de Kavala van argumentar que mai van preguntar  al seu client “on era” durant els fets que se l’imputen. Per afegir més impunitat, els jutges  van declarar que Kavala no es beneficiarà de cap reducció de condemna, després d’una sentència de menys d’una hora de deliberació. El veredicte va ser rebut amb crits a la sala del judici. Durant el judici, la representant del PEN Internacional, Caroline Stockford, va demanar  als jutges que “deixessin els seus telèfons” per escoltar la defensa de Kavala. Amb aquest comentari,  Stockford pretenia deixar en evidència els jutges que estaven rebent ordres a través dels telèfons mòbils.

Empresonat des d’octubre del 2017,  Kavala no havia estat mai condemnat, però portava  gairebé quatre anys entre reixes, per diversos càrrecs. Va ser acusat d’intentar enderrocar el govern de Recep Tayyip Erdogan durant el fallit cop d’estat del juliol del 2016, mitjançant el finançament de manifestacions antigovernamentals, conegudes com el “moviment Gezi” que  es va iniciar el 2013. Va ser arrestat el 2017 després d’una reunió amb l’institut alemany Goethe. Dues setmanes més tard el van imputar sota l’acusació “d’intentar subvertir l’ordre constitucional”.

Osman Kavala s’ha convertit amb els anys en el símbol de la repressió contra la societat civil a Turquia. Nascut a França, és un home de negocis que ha contribuït en la creació de diverses companyies a Turquia des de principis dels anys 80. L’any 2002  va fundar Anadolu Kültür, una entitat de promoció de l’art i la cultura amb la intenció de donar visibilitat a la diversitat de la societat turca. Però, sobretot, Kavala era el representant de l’Open Society, la fundació del magnat hongarès George Soros, fet que usen les autoritats de Turquia per acusar-lo de rebre finançament exterior per atacar el règim d’Erdogan.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va demanar l’alliberament el 2019, i va afirmar que havia estat víctima d’un procés polític. Les autoritats turques no han fet mai cas a aquestes demandes. Fins i tot, quan  el mes de setembre del 2017 el Consell d’Europa, l’organisme polític que agrupa 47 estats del continent, va emetre un dictamen final demanant que se’l posés en llibertat i  es va amenaçar Ankara d’obrir un procediment d’infracció, la suspensió del seu dret a vot i  fins i tot la seva expulsió de l’organisme que es regeix pel Conveni Europeu per a la Protecció de Drets Humans i Llibertats, que inclou la mateixa Turquia.

Els activistes de drets humans esperaven un senyal positiu després que Turquia facilités les converses entre Ucraïna i Rússia. Com a cada audiència judicial, una dotzena de diplomàtics occidentals van estar presents per mostrar el seu suport a qui s’ha convertit en la “bèstia negra” del règim d’Erdogan. Els Estats Units van declarar que estan “profundament preocupats i decebuts” per la condemna. El portaveu del Departament d’Estat, Ned Price, va declarar en un comunicat que “la seva condemna injusta és contrària respecte als drets humans, les llibertats fonamentals i l’estat de dret” i van demanar a les autoritats turques que alliberin Osman Kavala i “tots els altres empresonats arbitràriament”.

El cas Kavala ha arribat a desencadenar una crisi diplomàtica. L’any passat  Ankara va amenaçar d’expulsar una dotzena d’ambaixadors occidentals, inclòs el dels Estats Units, que havien exigit l’alliberament de Kavala. Malgrat tota aquesta pressió internacional, el règim d’Erdogan encara manté a la presó centenars de presos polítics amb  acusacions o sense. El cas més recent és la condemna a la política Canan Kaftancioglu a quatre anys i onze  mesos, després d’una  apel·lació a una condemna a deu anys, por alguns tuits, difosos entre 2013 i 2017, amb les seves opinions durant campanyes polítiques.

Fins quan els estats europeus aguantaran les amenaces de Turquia i miraran cap a un altre costat?

Helena Pol, cap del Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Català